Una pre-campanya electoral és, de fet, una espècie de gran fira en la qual tots els partits presenten davant els seus hipotètics clients els productes amb què pensen seduir-los. Com més llaminera sigui l'oferta, com més substanciosa i més ben presentada, més fàcil serà obtenir el vot dels espectadors. Caldria pensar, doncs, que es tracta d'oferir més i millor, però amb els dies que ja han transcorregut d'ençà de la convocatòria electoral ja ens hem adonat que no, que a la política espanyola d'aquest moment històric la cosa no va per aquí.

Amb el que hem vist fins ara, resulta que hi ha tres grans partits amb possibilitats de governar a Espanya que el producte que ofereixen a tots els catalans per seduir-los és... la nova i més extrema aplicació del famós article 155. És a dir: PSOE, Cs i PP i els seus líders no diuen ni una sola paraula sobre allò que farien a favor dels ciutadans de Catalunya. Podrien parlar d'un finançament autonòmic una mica més just, d'un règim d'inversions en infraestructures un xic més proporcional, no ho sé, alguna cosa que fes pensar al conjunt de la ciutadania que aquell partit que ens fa l'oferta vol guanyar-se el nostre vot, encara que ja sabem perfectament que moltes de les promeses se les emporta el vent de pressa. Però no, l'oferta dels tres grans partits estatals consisteix a dir que, si poden, si no fem bondat, si no abandonem d'una vegada les nostres quimeres, ens prendran l'autonomia, aboliran els nostres drets, ens tractaran pitjor encara, cessaran el nostre govern i ens abocaran, una altra vegada, al desastre que va significar la centralització competencial i el control de l'Estat.

Tant és així, tan clar tenen el producte que ens volen vendre que s'ha arribat a produir una discussió estrafolària sobre si és possible implementar l'art. 155 ara que el Senat està cessat. Un debat, per cert, bastant abstrús perquè tothom sap perfectament que, si es tracta de salvaguardar la unitat d'Espanya, la llei escrita i les interpretacions de tots els fiscals i els tribunals s'emmotllaran al bé superior. I el 155 s'aplicarà tant si hi ha Senat com no, tant si la llei ho permet com si no. A aquesta discussió acadèmica tan absurda han dedicat mítings i declaracions els líders principals...

La cosa, no cal dir-ho, col·loca el PSC en una situació insostenible. I així, un portaveu significat, Salvador Illa, ha escrit que el partit donarà suport a la posició del president si aplica el 155, afegint que «si es trenca la convivència caldrà restablir-la amb els mecanismes de l'Estat». Naturalment, decidir en què consisteix un «trencament de la convivència» ho decidirà l'Estat mateix, és clar. Amb la qual cosa tenim un partit català que està a favor del 155, una mesura que perjudica el nostre país i, naturalment, totes les persones que hi viuen, tant si són d'un color com d'un altre, socialistes inclosos.

Tot plegat confirma allò que ja sabíem: en realitat, la campanya electoral consisteix en una pugna entre tres per veure qui és més espanyolista, qui serà més dur, qui serà capaç de maltractar-nos amb més força. El PSOE i el PSC creuen que així, participant en aquesta subhasta de la catalanofòbia, potser perdran vots de molts electors catalans, però en canvi s'apoderaran, aquí i allà, d'una part dels vots de Ciudadanos. Així ja no els caldrà, potser, el suport insofrible dels dos altres protagonistes, en aquest cas autènticament diabòlics, del drama espanyol: els comuns i els independentistes.

Queda més d'un mes per al dia de les eleccions. Als ciutadans de Catalunya, a tots absolutament, ens agradaria saber si, a més d'amenaçar-nos amb el Mal Absolut, tenen alguna cosa falaguera al sarró que ens pogués il·lusionar una mica.