Paraules majors i fets menors. Per les coses que es diuen, i no per les que es fan (o que no es fan), Pedro Sánchez amenaça amb el 155, Pablo Casado exigeix prendre el control dels Mossos, i es profetitza l'apocalipsi el dia de la sentència. Interlocutòries judicials filtrades, sense confirmació ni certesa, afegeixen més boira a la gran boira tòxica. Però la portada de Regió7 de dimarts era significativa: compartien protagonisme la foto de 131 cims de Montserrat il·luminats a favor de la independència, i la notícia que l'alcaldessa cupaire de Berga, Montse Venturós, havia retirat l'estelada del balcó i no repetiria el desafiament de fa dos anys. Tot just quatre dies abans el Parlament, a instàncies de la mateixa CUP, afirmava «la legitimitat de la desobediència civil i institucional com a instruments en defensa d'aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats».
La cambra legitima la desobediència però Venturós obeeix la Junta Electoral. Raons esgrimides: el desgast pels efectes de la primera vegada, per la qual va ser jutjada, multada i inhabilitada, i la sospita que quedaria molt sola amb la seva valentia. Aprovar resolucions parlamentàries és més fàcil que aplicar-les. Sovint l'agosarament del manifest va al revés de la confiança en les pròpies forces. A pujar muntanyes i encendre fanals, molts s'hi apunten amb orgull; arriscar-se a ser multat i inhabilitat ja és una altra cosa. L'acord del Parlament no va impedir que els Mossos fessin retirar el llaç groc del Palau de la Generalitat per ordre judicial. Els Mossos són la policia de la Generalitat, però obeeixen els jutges i han impedit la desobediència del seu màxim cap polític, que és el president. Si això és així a la màxima institució de Catalunya, què s'espera que facin els alcaldes?
Una gran desobediència institucional hauria consistit en què tots els ajuntaments de majoria independentista mantinguessin l'estelada i el llaç groc al balcó i els tornessin a penjar tants cops com els Mossos els retiressin (quina feinada, enfilar-se al balcó dels 785 ajuntaments de l'AMI!). Com que podria ser delicte, els alcaldes cor-rerien un risc, però seria una acció contundent. No sembla pas que hagi de passar. Si el Parlament crida a la desobediència i ningú no desobeeix, tot plegat queda en dubte, però a Madrid s'agafen a les paraules agosarades per anunciar tempestes de foc sobre Catalunya. Estem en campanya i de tot se'n tira un tros a l'olla.
