No sé si heu vist el vídeo que Regió7 ha penjat sobre l'encesa de llums als cims de 131 agulles de Montserrat, si no ho heu fet, val la pena fer-ho. És d'una alta qualitat i la visió plàstica de les imatges és impactant. Un cop més l'independentisme ha estat capaç de muntar una gran performance que segur que aconseguirà l'atenció de mitjans de comunicació d'altres països.
Els 131 fanals anaven dedicats als 131 presidents de la Generalitat de Catalunya. El cert és que pocs d'ells passarien als nostres ulls d'avui, tal com l'entenem, la comparació de president de la Generalitat, però tampoc cal filar tan prim. Totes les nacions tenen una pseudohistòria molt romàntica que els fa creure en un passat gloriós que, per molt imaginari que sigui, serveix per augmentar el sentit de pertinença. Catalunya no pot ser menys, una de les primeres democràcies del món, amb un passat gloriós i envejat a mig planeta, que per desastres de la història s'ha convertit en una nació sense estat, també en té.
Ben bé no sé si és així, la història a l'edat mitjana dels comtes i senyors que vivien en aquestes terres em sembla tan sagnant com la de la resta d'històries de països del nostre entorn. Dir democràcia a les reunions on el senyors es reunien per veure quins tributs no pagaven al comte em sembla una mica desproporcionat. El mateix passa en parlar dels almogàvers,com d'un exèrcit de grans guerrers. Més aviat eren mercenaris que en temps de guerra eren ferotges i, un cop acabada la guerra contra el moro a la Península, se'ls reclutà per participar en les guerres de Sicília, per tal que deixessin de saquejar els pagesos.
En aquest cas no crec que els esforçats muntanyencs que van anar a fer nit a dalt de les Agulles de Montserrat ho fessin per la pseudohistòria, més aviat ho van fer per recordar que ara fa dos anys l'independentisme va assolir un gran èxit en la més gran performance muntada al planeta.
El govern va muntar una consulta popular per declarar la independència. He escrit consulta perquè l'anomenada Comissió de Venècia, a qui va recórrer Puigdemont perquè la validessin, va dir que no era cap referèndum atès que no es donaven el mínim de garanties democràtiques. El que sí que va aconseguir aquesta consulta va ser humiliar el govern de l'Estat. Ni els cossos i forces de seguretat, ni el CNI van ser capaç de trobar les urnes. Per altre costat, els ciutadans cridats a defensar els suposats col·legis electorals hi van assistir massivament, el que va permetre obrir-los a la resta de la ciutadania. La humiliació va ser resposta immediatament, les diferents policies vingudes de fora, perquè les autòctones no volien complir les ordres dels jutges, van començar a atonyinar els ciutadans, complint ordres del govern de l'Estat, per tal d'endur-se'n les urnes. Cops de por-ra, puntades de peu, vidres trencats, insults i un llarg etcètera van servir perquè els telenotícies de mig món obrissin amb aquelles imatges tan colpidores amb un munt d'avis sagnant. Sens dubte l'èxit propagandístic més gran de la història de l'independentisme català, i això que ja acumulava unes quantes jornades «històriques».
Al cap de tres dies el Govern va aconseguir parar el país amb unes manifestacions multitudinàries i a partir d'aquí...
A partir d'aquest moment, uns polítics, per dir-ne d'alguna manera, no varen saber administrar l'èxit i el convertiren en un fracàs absolut. Alguns d'ells són a la presó, altres han fugit a l'estranger, sense que cap d'ells, ni els seus successors, hagin aconseguit el més mínim avenç en els seus objectius.
Fa dos anys que sentim parlar que tenim un mandat popular per implementar la República, però mentrestant segueixen obeint les lleis espanyoles, i fins i tot les CUP, que no paren de cridar desobediència, es presentaran a les eleccions espanyoles. Per aconseguir què?
