Com a berguedà i com a càrrec institucional en diverses institucions en les quals he estat, el meu contacte amb la Tèrmica de Cercs ha estat mot sovintejada. Pràcticament durant 20 anys, vaig assistir a reunions de treball, contacte amb sindicats miners, amb sindicats d'indústria, amb alcaldes, representants de la Generalitat i del Govern central... fins al tancament definitiu.
Anys i mesos abans del tancament, ja havíem tractat sobre algunes propostes, per mantenir l'activitat, a la vista que l'impacte visual quedaria per sempre, i que podia ser interessant trobar alguna alternativa adient. Algunes es varen mostrar impossibles, com la seva reconversió en una central de biomassa, o la instal·lació d'alguna entitat científica per estudiar el medi ambient, o altres tipus de recerca.
Sobre el paper, semblava interessant, però les dimensions de les instal·lacions, la seva llunyania de les universitats barcelonines i la manca d'inversors privats i institucionals van deixar les propostes en simples idees benintencionades.
Ara, per mitjà de Regió7, m'assabento d'una nova proposta, lligada a la generació d'energia elèctrica, utilitzant com a combustible residus industrials inerts. El meu primer pensament ha estat, d'acord: «Tot depèn de les garanties».
Quan en el Consell Comarcal vàrem arribar a la conclusió que havíem de tenir un abocador comarcal, la primera condició que vàrem posar va ser la de fer-ho amb «totes les garanties»per evitar filtracions, pudors, contaminacions diverses, etc. El resultat, avui, podem dir que ha complert les condicions posades, i la comarca té un sol abocador, quan abans en teníem 25 o 30 de descontrolats.
Ara jo diria el mateix. Per estades a l'estranger, i visites a diversos indrets, he pogut comprovat, en viu i en directe, l'existència d'instal·lacions elèctriques, alimentades per materials molt diversos, sense cap incidència negativa sobre el medi ambient. Dit això, parlo de països molt rigorosos, amb controls permanents i garanties, àmplies i transparents.
Sota aquests principis, com a berguedà, amb habitatge en un municipi no gaire allunyat del de Cercs, hi estaria d'acord. De fet, tota instal·lació, lligada a la indústria, ha de complir uns requisits molt exigents en matèria mediambiental. Ho vàrem veure en l'antiga tèrmica, quan es varen haver de canviar filtres, per rebaixar i eliminar determinats components que portava el carbó que s'hi cremava.
Ara, des de bon principi, el projecte ha de tenir el vistiplau de qui en té les competències: la Generalitat, però en plena i total coordinació amb els organismes comarcals: ajuntaments i Consell Comarcal. I amb plena transparència per a tots els ciutadans i ciutadanes per estar convençuts de les garanties d'un funcionament sense conseqüències negatives per als que aquí vivim i treballem.
