Tots els municipis, sigui quina sigui la mida, tenen una idiosincràsia que va més enllà dels monuments, arquitectura i paisatge que els caracteritzen; la climatologia que fa que els seus habitants passin més o menys calor, i si tenen indústria o no. Exemple. A Manresa, passa tot sovint que, quan obre un negoci per vendre un article determinat, al cap de poc se'n posin en marxa d'altres de dedicats al mateix. Després, el temps situa les coses al seu lloc i n'hi ha que sobreviuen i n'hi ha que no. Ha succeït amb sabateries, geladeries, iogurteries, botigues d'articles de la llar... Potser no és un tema d'imitació en el sentit més cutre de la paraula, sinó de coincidència. De detectar al mateix temps un nínxol de mercat, com en diuen els entesos. Darrerament, aquesta situació s'ha donat en el tema de les llars d'avis. En poc temps, aquest diari ha informat que n'hi ha quatre de projectades, sigui en format de residència o de pisos. És sabut que fa anys que Manresa manté el lideratge com a ciutat catalana amb més població sobreenvellida. El 2017, el percentatge de persones de 85 anys o més era del 3,8%, mentre que a Catalunya se situava en el 2,9%. Per tant, pot semblar lògic apostar per les residències. Caldrà veure, però, les places concertades que n'acaben resultant. Aquest serà, sens dubte, el quid de la qüestió i el que farà que aquesta nova moda arribi a bon port i, el que és més important, sigui útil a la ciutadania.
