No li va agradar gens a Gerard Piqué l'article de fa uns quants dies de Xavier Bosch a La Vanguardia en el qual sostenia, enumerant una llarga llista de fets, que els jugadors del Barça eren els que manaven al club. Piqué va replicar que ja sabia qui escrivia tot això, deixant anar que sortia de la directiva. A veure, en el fons al futbolista no li sabia tan greu quin n'era l'origen, ni el que relatés aquesta columna d'opinió. El que l'irritava és que, en bona mesura, la conclusió és la veritat.
Al marge de filtracions que puguin ser més o menys interessades, que a la nostra tasca sempre arriben, Bosch va aconseguir allò que és una de les lleis universals del periodisme. Publicar fets i consideracions amb base, que no es puguin desmentir, i que algú preferiria que no es ventilessin perquè, parlant clar i català, l'emprenyen.
Els periodistes hem de tenir clar que ens toca ser moltes vegades desagradables, ser uns torracollons en una genuïna expressió de la nostra llengua. I és difícil, no us ho puc pas negar: fer públiques segons quines informacions, o simplement opinar, et pot tancar portes, topar-te amb males cares, et pot arribar a fer sentir un bitxo raro. Com a molts us passarà a la feina, o fins i tot amb la parella, dona més rèdit fer-se el despistat o callar. Però el periodisme, per definició, ha de ser transparent. Encara que s'enfadin.
Per això no m'estic ara de dir que l'ACB ha de reconsiderar tenir d'espònsor una casa d'apostes com 888Sport. No s'entén. Fins fa poc, el bàsquet era una altra cosa.
