En aquests temps d'emergències socials sovintejades, genera una alarma molt especial el problema de les persones -sovint famílies- que es troben sense un sostre on passar la nit. Sovint, els ajuntaments no saben com respondre-hi, perquè els recursos disponibles estan esgotats i ja no tenen alternatives a mà. A Manresa, des de fa més d'un any hi ha un equipament a punt i amb pressupost aprovat però que encara no funciona. L'antiga casa de les germanetes dels pobres s'ha de convertir en un alberg social per a aquest tipus de situacions, amb 19 places que ha de gestionar la Fundació Germà Tomàs Canet. Però aquestes places encara no existeixen per un problema burocràtic de requeriments urbanístics no resolts. És sabut que l'administració té els seus temps i els seus processos, però tothom qui ha tingut a les seves mans aquest procés administratiu, i especialment qui el té ara pendent al seu despatx, hauria de fer una reflexió autocrítica i veure si, realment, no es podia treballar amb la mateixa urgència amb què viuen els futurs usuaris del servei.