La icònica xemeneia de la tèrmica de Cercs es resisteix a ser només una part de la nostra història i encara més a desaparèixer de la nostra vista. Un empresari manresà la vol fer reviure en forma d'incineradora de residus industrials. Tres mots que pronunciats a la plegada fan arrufar el nas. Desconec (a l'igual que tothom que hi va opinant a favor i en contra) si aquesta proposta acabarà sent una realitat. Com en tantes altres carpetes importants, guanyaran els que facin del seu relat el dominant. Em disposo a fer un article equidistant i si em segueixen fins al punt final descobrirem junts si ho he aconseguit.

Energia verda és la crònica amb què es presenten el promotor Basiana i l'alcalde Calderer. Ho venen com la benedicció econòmica més important dels últims anys per aquí. Declaren que es cremaran residus industrials no perillosos, es farà economia circular, s'usarà material valoritzable en lloc de carbó, s'invertiran 130 milions d'euro i es llogaran 60 persones. Energia negra és el marc mental amb què han aparegut els contraris. S'han fet visibles a les poques hores, el mateix dia de l'anunci. Sorprenentment, uns i altres s'han manifestat públicament amb una objectiva manca de detalls i sense informació essencial respecte dels pros i dels contres. Els anunciadors usen un llenguatge volgudament positiu i sobretot indefinit. Tant com que el permís ambiental imprescindible que ha d'emetre la Generalitat no ha estat demanat encara. Només reconeixen que es generarà contaminació per uns derivats de nitrogen, tota la resta és net i polit, segons ells. Amb aquestes poques dades els oposats parlen d'aberració, de perill ambiental, d'energia doblement contaminant, d'elements cancerígens, de pertorbadors endocrins, de la destrucció de 600 llocs de treball i fan una llarguíssima llista de porqueries que apareixeran a l'aire i al subsol. O bé saben molt més que la majoria dels que tenim interès informatiu pel tema o potser n'estan fent un gra massa.

Posar-s'hi en contra és per a uns un dret, per a altres un deure social i cal que admetin que és la posició més fàcil. Com la pràctica totalitat dels ciutadans, jo no vull instal·lacions sospitoses a prop, però també soc capaç de veure que encara que avui aturéssim la producció de brossa i deixalles de tota mena, el món hauria d'inventar fórmules per processar-les, reduir-les o reciclar-les d'alguna forma. De moment en seguim generant exponencialment més que les capacitats actuals de processar-les i no diguem d'eliminar-les. Cadascú amb el seu relat, cadascú amb el seu gregarisme a l'hora de posar-se al darrere dels uns o dels altres. I com que tot convergeix o està fonamentat des d'un mateix patró ideològic, arribem al dret a decidir. Si el volem per triar a quin país hem de pertànyer, seria normal requerir-lo per a una iniciativa com aquesta: un cremador de restes industrials amb un tecnologia moderna però de moment desconeguda. Assumit que s'hauria de votar, caldria decidir quin hauria de ser el cos electoral: els habitants de Cercs només, els del Berguedà, els de tot Catalunya o bé els de cent quilòmetres a la rodona, endinsant-nos en territori francès. Arribats a aquest punt, de moment tenim (i no és poc) un filó per als periodistes, una raó de ser perb als que sempre necessiten tenir algú contra qui lluitar com a fórmula de reafirmació i una polèmica que durarà anys. El mateix empresari va proposar-ne un altre al Bages que mai va ser aprovat per la Generalitat i també va tenir una forta oposició frontal. Els veïns de la tèrmica, els promotors de Horrorland, tenen camp per a una nova temàtica: la por verda a la producció de vapor i a la depuració de gasos. M'ofego.