09 de octubre de 2019
09.10.2019

Gabriela Serra, per la desobediència civil

08.10.2019 | 23:12

Cinc-cents escaladors il·luminen 131 agulles de Montserrat per commemorar l'1-O, recordar els 131 presidents de la Generalitat i reclamar la llibertat de Catalunya. 213 manresans observen el panorama des del parc de Puigterrà, mentre participen a l'acte «Objectiu Independència», organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, segons el presentador Toni Casserres Gasol, que contextualitza l'acte: «Els que ens vam il·lusionar l'1 d'octubre de 2017 en fer un acte de sobirania d'autodeterminació, tot decidint voler una República independent, no sabem si estem desil·lusionats o enrabiats per no haver-ho culminat, amb errors i debilitats pròpies, o per la violència d'Estat, amb cada dia més empresonats i exiliats. Hem d'anar més enllà de la ràbia i convertir-la amb força». Recull la desobediència civil com l'eina que ha d'ajudar a crear l'escenari que forci l'Estat a asseure's a parlar. Per a Gabriela Serra, exdiputada de la CUP, l'1-O va ser la campanya de desobediència civil més gran al món: conscients de realitzar una acció il·legal, massiva i pública, que no era gratuïta i podia tenir conseqüències. Considera que cada 1-O cal recordar aquell acte revolucionari, que no perdonen els «innombrables», és a dir, tots els del 155. Durant anys, explica que s'ha anat construint un poder popular amb centres i col·lectius fins a crear-los la crisi més gran i profunda que el règim del 78 i la monarquia han tingut mai. Prossegueix: no perdonen que siguem un subjecte polític transformador que fa que el suflé no baixi i que es continuïn omplint els car-rers any rere any, ni tampoc la tossuderia de ser lliures. Ni que «desobeíssim com a acte de llibertat». Però, «és un orgull que no ens perdonin, perquè tenim raó i la desobediència continua estant per damunt del servilisme d'aquest règim». Ratifica que l'1-O van guanyar, tot i que després va fallar la institucionalitat del país, però no el poble. Els grans canvis històrics costen i es va menystenir que l'Estat seria capaç d'aplicar el 155, dins d'una vella i rància Europa que mai no ha ajudat. Adverteix que «podem empènyer, acompanyar o posar-nos davant dels nostres polítics, però no perdem la força de les accions perquè és l'única garantia que ens facin cas per assolir el dret de l'autodeterminació». Tothom té una tasca imprescindible a fer i posa l'exemple del referèndum. Si cadascú assumeix la part de risc que la seva acció comporta, aleshores som invencibles, afirma. «Mai ens han regalat res i hem hagut de lluitar per tot. Perquè som lliures desobeïm i desobeirem, de manera que desobeint ens farem lliures», conclou.

Pel que fa a la utilitat de la desobediència, recorda que el referèndum sobre l'OTAN «el vam guanyar rotundament» i que els insubmisos van ser capaços pacíficament de fer una de les campanyes de desobediència civil amb més èxit, que va posar fi al servei militar obligatori. Es queixa que ara els volen robar els conceptes i els principis, els «afusellen» amb la idea que es tornen violents, i els exigeixen que es posicionin en contra de la violència: «Ho fem d'una manera claríssima». Les grans manifestacions a l'Estat en contra de la guerra d'Iraq, del trio de les Açores: Aznar, Bush i Blair, van ser a Catalunya; la insubmissió com a desobediència civil es va concentrar a Catalunya i al País Basc. Les grans campanyes contra les despeses militars i de suport a refugiats i emigrants s'han fet a Catalunya. «Vam tenir el coratge de dir al Borbó el dia de la celebració de les víctimes de l'atemptat de la Rambla, que potser li calia canviar d'amistats, perquè les seves amb Aràbia Saudita, un país que finança el terrorisme d'estat i està destruint el Iemen, no fa altra cosa que alimentar-lo». No l'han detingut per vendre armament a l'Aràbia Saudita ni l'han jutjat, diu irònicament. Com tampoc «no detenen ni acusen de terroristes els qui donen subvencions a les empreses militars (algunes de catalanes) que fabriquen l'armament que s'està emprant avui a la guerra de Síria». I encara menys, «han acusat de fomentar el ter-ror als militars del Bruc que fan pràctiques amb armament real a Collserola, davant l'escola de canalla petita. Veurem com acabaran els empaperats per causar violència l'1 d'O». Per tant, «estem profundament en contra de la violència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.