Amesura que les administracions han anat repartint els serveis que es presten als ciutadans a partir d'una estructura territorial, han sovintejat les demandes de poblacions que volen canviar de terme o de comarca. Uns dels que darrerament hi han insistit més són els Ajuntaments de Torà i Biosca, situats en un extrem de la lleidatana Segarra, propers als límits tant de l'Anoia com del Solsonès. El seu desig és passar a pertànyer a aquesta segona comarca (i, com a efecte immediat, a la Catalunya Central). La setmana passada els seus alcaldes van fer arribar la seva demanda al Parlament. Casos com els de Torà i Biosca posen de manifest que en les relacions territorials el que pesa no són els límits administratius, sinó les relacions pragmàtiques. L'orografia, la xarxa de carreteres, la proximitat física, la tradició, les relacions comercials històriques... són els factors que realment dibuixen els fluxos de moviment quotidià. Als veïns de Torà i Biosca, el moviment natural els porta a Solsona i Calaf, en primera instància, i a Manresa, en segona, per rebre atenció mèdica, comprar o, fins i tot, per cercar-hi l'oferta d'oci. Hi ha dinàmiques que es poden mantenir més enllà d'on es pertanyi. Però n'hi ha d'altres de condicionades a l'adscripció territorial. I hauria de ser més fàcil, àgil i natural que les circumscripcions responguin a les dinàmiques, i no pas a l'inrevés.