09 de octubre de 2019
09.10.2019

Sant Andreu de la Serreta

08.10.2019 | 23:12

Església romànica del segle XI del terme municipal de Capolat, topònim que ja podem trobar documentat en el mateix segle i amb l'expressió de «Capolad», que vol dir tallar i que es refereix a un accident orogràfic com a espadat d'un munt, un cingle o un penya-segat. De fet, serreta ja ens indica una serra petita, associada, per tant, a muntanya amb cresta allargada.

Església d'un dimensionat petit, volent fer sentir la feligresia com a més família i més a prop els uns dels altres, però amb tots els ingredients del romànic de recolliment i d'espiritualitat, amb les formes justes i oportunes per poder identificar aquest temple com una obra arquitectònica d'un temps i d'un país.

Sant Andreu de la Serreta, altrament dita Sant Andreu de Tona, és un exemple rural de la manera com l'espiritualitat i l'estil romànic va arrelar en aquesta contrada i, per extensió, a tot el territori cristià meridional. Església que fou del bisbat d'Urgell, més propera a la vall de Lord del comtat d'Urgell que al comtat de Berga i, posteriorment, sufragània de Sant Martí de Capolat i integrada al domini ducal dels Cardona.

Es tracta d'una església d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i culminada a llevant per un absis semicircular cobert amb un quart d'esfera del segle XII. La nau i l'absis estan separats per un arc triomfal i l'orientació habitual de la capçalera a llevant queda una mica desplaçada a tramuntana. La cobertura del temple és a dues aigües amb teules àrabs i les úniques finestres es troben a l'absis i són de doble esqueixada, una de centrada al mig i l'altra orientada a migjorn.

La porta es troba en el mur de migjorn amb un arc de mig punt adovellat i propera al mur de ponent, hi ha una espitllera i s'enlaira el campanar d'espadanya, especialment preeminent, amb dues obertures. A tramunta hi trobem, annexada al mur de tramuntana, la sagristia construïda al segle XVIII i al conjunt, en la part de davant, hi apareixen uns murs baixos de pedra, situats en forma de tanca per separar el que era el cementiri.

Atès que els moments temporals d'edificació de la nau i de l'absis són diferents, també trobem desigualtats en la disposició de la pedra que, a la nau, són allargades, planes i irregulars; mentre que a l'absis són de mides més grans i ben arrenglerats en carreus de filades iguals i uniformes.

Actualment Sant Andreu de la Serreta resta sense culte, encerclat per les espècies vegetals i encatifat per les herbes que li fan companyia i amolleixen el sòl com sentint l'enyor de les petjades devotes que menaven cap al temple cada diumenge i festa de guardar, santificant el dia del Senyor en el seu temple i la seva casa, presentant les ofrenes, oint la paraula del Verb i renovant el sacrifici del memorial.

La titularitat de l'església correspon a Sant Andreu, l'apòstol nat a Betsaida i mort en creu a Patras, però que, amb l'aposició «de la Serreta», s'ha naturalitzat a Capolat i, per tant, el trobem convertit en muntanyenc al sud dels Rasos de Peguera, observador perenne del pla de Campllong i de la serra dels Tossals, resistent al rigor climatològic d'aquestes cingleres de conglomerats i assedegat per l'aigua d'Orà. Sant Andreu, al mig i al costat, dels veïns i veïnes de Capolat, fent de llenyataire, conreant les patates i el blat de moro o criant el bestiar, i fins i tot buscant bolets a la tardor amb un cistell als dits, servint d'advocat de les seves cuites, fent-los costat en tot moment i convertint-se en un clam d'empara, un sospir salutífer i una jaculatòria espiritual.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.