El Consell per la República Catalana és una entitat privada amb domicili acreditat a Bèlgica. És una realitat amb un nom propi i constància documental. Però la Junta Electoral de Barcelona, a instàncies del partit Ciutadans, ha decidit que el seu nom no es pot pronunciar als informatius de TV3 i Catalunya Ràdio sense posar-hi al davant l'adjectiu «autodenominat». Túnel del temps. L'avi dels Cebolleta pica a terra amb el bastó perquè vol explicar una batalleta.
L'avi recorda que durant molts anys els mitjans, controlats pel franquisme, ignoraven l'existència de l'oposició clandestina, però quan el règim va adonar-se que la gent se n'assabentava per altres vies, va decidir parlar-ne en termes denigratoris i sempre amb l'«autodenominat» al davant. El No-Do explicava que «el autodenominado Partido Comunista de España ha fracasado en su llamamiento a la huelga». Fins i tot amb Franco a la tomba, TVE etiquetava com a «autodenominados» certs grups polítics no legalitzats, com si les coses només es diguessin com es diuen quan ho certifica el Boletín Oficial del Estado.
A parer de la Junta Electoral, sense l'«autodenominat» el ciutadà podria arribar a la «conclusió falsa que, en efecte, existeix un govern legítim a l'exili». És clar que el ciutadà també podria pensar que el PSOE és socialista, que el PP és popular i que a Unidas Podemos estan efectivament unides, quan molta gent opina que el primer és neoliberal, el segon és impopular i les terceres estan barallades, però les formacions tenen dret a triar el seu nom, i el normal és respectar-lo. Un altre cas: si un home es diu Fortunat i acumula desgràcies, li haurem d'encolomar l'«autodenominat», o s'ho prendrà com una broma de mol mal gust?
Tothom que pronuncia el seu nom s'està autodenominant. Les persones, les empreses, les entitats, àdhuc els Estats, són casos d'autodenominació. Els telenotícies podrien parlar de l'«autodenominat Regne d'Espanya» i fins i tot de l'«autodenominat Pep Guardiola» -que consta com a Josep al passaport. Seria una resposta periodística divertida, però les juntes electorals no solen demostrar gaire sentit de l'humor: quan un poble de mar va canviar la pancarta de «Llibertat presos polítics» per una altra de «Llibertat peixos pacífics» no van riure gens i els la van fer retirar. I ja saben la consigna: ho tornarien a fer. Ens ho acaba de recordar el general.
