L'any que ve cada manresà pagarà 625 euros d'impostos a l'Ajuntament. Atenció: de mitjana. És un matís important, perquè les mitjanes són una veritat estadística, i ja saben l'acudit: si vostè es menja una llagosta i jo un plat d'aigua amb una forquilla, la dada estadística ens atorga el consum de mitja llagosta per capita.

Els 625 euros surten de dividir els 47,7 milions d'euros que l'Ajuntament espera recaptar el 2020 entre els 76.347 habitants del darrer padró publicat. Però els manresans contribuïm amb esforços desiguals a la formació de la mitjana. El tall més gros del pastís impositiu municipal -més de la meitat- surt de l'Impost de Béns Immobles, IBI, que paguem segons el valor dels pisos o cases dels quals siguem propietaris. Dues cases idèntiques, una al costat de l'altre, amb el mateix valor cadastral, paguen el mateix. Si en una d'elles hi viu una persona sola, i en l'altra hi viu una família nombrosa amb set membres, l'estadant de la primera paga set vegades més impost que cadascun dels ocupants de la segona. Vet aquí el que passa amb les estadístiques.

Perquè diguin que no es fomenta la natalitat: els membres de les famílies nombroses paguen molt menys IBI que els solters solitaris. És un un càstig merescut per als joiosos solters i un incentiu per portar fills al món. Cada cop que els neixi una criatura, els pares diran: mira, tu i jo ja paguem menys de «contribució» (com en dèiem abans). És cert que la del nen també la paguen ells, però no podem deixar que aquest detall ens espatlli l'estadística.

Gravar la propietat urbana també va a favor dels pisos compartits, que no deixa de ser una solució tant a la manca d'habitatge assequible com als problemes d'emancipació dels joves. Noies, nois, compartiu pis amb altres nois i noies i estalviareu impostos. I els vostres pares estaran molt contents de perdre-us de vista.

Cada habitatge pagarà de mitjana 558 euros d'IBI, segons l'Ajuntament. Si vostè viu sol en un pis mitjà i paga la mitjana, val més que els seus ingressos superin el salari mínim, perquè si no haurà de dedicar dos terços d'una mesada només a aquest concepte. Les solucions són dues: demani un augment de sou o busqui un/a company/a de pis d'impost. És clar que si tria una persona divertida i van de parranda cada vespre, li sortirà més car.

O faci molts nens: pagarà el mateix però l'IBI serà la darrera de les seves preocupacions.