F ranquesa locuta, causa finita. Ara fa quaranta anys el rector de la Seu i vicari episcopal Jaume Franquesa decidia sobre la imatge de la Mare de Déu de l'Alba que havia de substituir la que es va cremar en un incendi. Hi havia dues alternatives: la reproducció exacta a partir de fotografies, o una imatge nova. Aquesta darrera opció la defensaven força experts que dubtaven del valor artístic i històric de la destruïda, a causa de successius retocs. I això va sentenciar mossèn Franquesa: «La imatge era venerada per la devoció popular i abans i després de ser cremada, una immensa majoria dels devots l'estimaven i ara la volen reproduïda tal com era. Això em consta sense cap mena de dubte i crec que ningú no ho podria negar fàcilment en els moments presents. Segons el meu criteri personal i de molts que m'han assessorat, aquesta és la raó de més pes que cal posar davant de totes les altres. Aquest criteri no l'aplicaríem pas a un altre objecte que no fos de devoció popular. Si es tractés d'un retaule, d'una vidriera, o d'una imatge purament ornamental o de museu, llavors escoltaríem abans que tot la veu dels artistes i dels entesos».