No em refereixo a la fira que tindrà lloc aquest cap de setmana a la nostra ciutat. Al contrari, la fira serà, de ben segur i de nou, tot un èxit.

La fira porta el nom i condensa en ella una mostra anual de les expressions culturals d'aquesta part del món on vivim 500 milions de persones, que compartim -visquem en una banda o altra-, a més a més del folklore, un espai vital i ecosistema compartit.

Ara sembla que també compartim ser a l'epicentre del desastre climàtic. Segons es desprèn de l'informe «Riscos associats al canvi climàtic i els canvis mediambientals a la regió mediterrània» presentat aquest dijous al quart Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània celebrat a Barcelona.

Els científics avisen els polítics: la Mediterrània s'ha escalfat un 20% més ràpid que la mitjana mundial i, sense mesures apropiades, el 2040 -si ara la temperatura mitjana ha augmentat un 1,5 ºC- l'augment serà de 2,2 ºC.

L'informe descriu -és esfereïdor- els efectes que patirem en la salut, noves malalties, manca d'aigua potable, d'aliments... el que també pot dur a conflictes entre països -i dintre d'un mateix país- per l'escassedat, així com migracions massives.

Som, doncs, com titulava El País, a la «zona zero de la crisi climàtica». I la pregunta és, per què on més pot afectar la crisi climàtica és on menys acció estan fent els governs? Més enllà dels països més pobres de la riba mediterrània, que hauran de ser ajudats per fer els passos necessaris. Espanya i Catalunya són països rics i desenvolupats amb recursos però no actuen amb la contundència necessària.

En el cas català, el Govern va declarar l'emergència climàtica però a la praxi no fa les polítiques que ha dit que ha de fer, per exemple:

Incompleix la llei del transport públic, no ha impulsat cap mesura fiscal per complir-lo i per contra el conseller del ram dona suport a l'ampliació del port i de l'aeroport, fet contradictori amb la lluita contra les emissions de CO2. Incompleix el Pla d'energia: des del 2013 no han creat un sol parc eòlic. Està en contra de prohibir els plàstics d'un sòl ús a Catalunya. No ha fet i no pensa fer la nova llei de residus de Catalunya... Tot això no depèn del Tribunal Constitucional, que és cert que ha impugnat una part de la Llei del canvi climàtic. És l'excusa que utilitzen, perquè sobre les qüestions que he esmentat només depenem de nosaltres mateixos.

Quo vadis, Govern català? La ciutadania hem d'exigir des d'ara mateix que deixin d'impedir els canvis profunds que necessitem fer per lluitar contra l'emergència climàtica. Ens hi juguem l'existència, literalment.