La reencarnació és una creença interessant que es basa en el fet que existeix un cicle que no s'atura fins que les bones accions no siguin suficients per aconseguir l'alliberament. Cada ànima viatja per aquesta roda, des dels deus fins als insectes. Atesa l'evident proliferació de mosquits i coloms que hi ha a Manresa, em demano si no deu existir una correlació motivada per un important gruix de gent que ha triat aquesta opció. Gent que en vida van veure com el que s'imposava no era solucionar problemes sinó crear-los; com anava desapareixent l'estat del benestar sense que els que el necessiten per existir fessin res per defensar-lo, que van veure com la propaganda substituïa la informació mentre la gent s'omplia la boca d'estar ben connectada, que van viure com la política s'anava convertint en un fi en ella mateixa i no pas en una eina per gestionar de la millor manera el bé comú. Mentre la sanitat i l'educació es degradaven, els ciutadans romanien amatents a buscar l'aprovació a les xarxes socials a base de postureig i llenguatge transversal i políticament correcte. Esporuguits pels linxaments a Twitter es tractava d'anar esquivant el moll de l'os dels assumptes com autèntics piragüistes d'aigües braves per continuar surant pel riu de la vida. I així fins que es van reencarnar en mosquits per picar i coloms per defecar sobre els que no farien res per combatre les plagues.