Una frase del tipus «si Espanya volgués podria solucionar el conflicte amb Catalunya fent una oferta realment atractiva» tant es pot considerar una reflexió madura com un fruit ingenu de la ignorància, però abans de decidir l'opció correcta, caldrà que aclarim un concepte: què entenem que significa la paraula Espanya en aquella proposició? Què és Espanya, entesa com a actor polític en relació amb la qüestió catalana? De qui esperem, o desesperem, que faci una reflexió orientada a desembolicar l'embolic?
Que el cap de govern es llevi un dia a la Moncloa i digui, per exemple: «Ja ho tinc, la solució és sobirania i confederació!» no resol el problema, perquè l'artefacte anomenat Estat el frenarà en sec. Caldrà que el convenci prèviament, i això no és fàcil. És un artefacte enorme, lent com un transatlàntic, laberíntic i gremial, amb parts visibles -les institucions- i amb recambrons secrets on poders ocults remenen cireres. Cap idea d'un president del govern no tirarà endavant sense resistència si implica que el nombre de cireres a remenar disminueix dràsticament. Un veritable canvi de rumb ha de venir precedit per l'operació de substituir els remenadors o amansir-los, i per fer-ho es necessita un govern amb molta força i molta traça. O amb cireres de recanvi.
D'altra banda, fins i tot si a l'aparell de l'Estat apareixen veus receptives a la proposta del governant, aquella part que depèn de l'opinió pública -els polítics que es presenten a eleccions- no farà el pas si nota que la ciutadania no està convençuda. Per convence-la caldran no tan sols bons arguments, sinó la complicitat dels que regeixen en la comunicació de masses, connectats al seu torn amb els recambrons ocults que dèiem abans.
De manera que tornem a les cireres. Qui vulgui guanyar-se la benvolença espanyola a les demandes catalanistes ha de garantir que els qui les remenen no hi surten perdent, sinó que fins i tot hi guanyen. Cal preguntar-se si a Catalunya les controlem o ens limitem a conrear-ne a cabassos. Què poden oferir els partidaris de les solucions pactades d'estil confederal i de sobirania compartida? Quin interès tindran a compartir-la els que ja la tenen tota?
Provar de vence'ls o de convence'ls: totes dues estratègies són incertes per al catalanisme en l'abordatge de la fortalesa. I tanmateix, que ningú no n'esperi, a aquestes altures, una renúncia als seus objectius.
