Quan jo estava a les beceroles periodístiques, als 20 i pocs anys, vaig aterrar al Pla de Bages, el diari que substituïa la Gazeta de Manresa, de curta durada, per cert. Allà vaig coincidir amb Joan Antoni Lozano. Tot i que no hi havia gaires anys de diferència entre nosaltres, ell ja tenia un bagatge i era un dels principals, amb la secció La Farola com a estendard. Va ser un gran company en una redacció dirigida per Josep Moya-Angeler. Amb el Xano fins i tot vam fer la mili al mateix lloc, a Cartagena, tot i que pràcticament no vam coincidir, oimés quan ell tenia privilegis com a destacat jugador de bàsquet que era de l'equip local de l'empresa Bazán. Tot i que per rutes diferents, vam seguir en contacte en el món del periodisme, ell a la ràdio i jo en la premsa escrita, a Regió7. També vam ser companys, però sobretot rivals (de bon rotllo), en els tornejos de futbol sala. Tot i que ell destacava en el bàsquet, tenia facilitat pel futbol sala i els tornejos que s'organitzaven a Manresa, però també a la comarca, tenien molt prestigi i els seus equips, el Catalana Occident i el GyC, eren grans contrincants del meu, l'Escodines Savoy (ara Manresa FS). Amb el pas dels anys, la relació es va anar mantenint, i darrerament havia augmentat, des que el Xano va haver de deixar Ràdio Manresa i va agafar la responsabilitat de portar la comunicació del CE Manresa, el club de futbol que segueixo habitualment. Això abans que la cruel malaltia hagi separat els nostres camins. Molt agraït, Xano.
