Església aixecada prop de l'antiga colònia tèxtil de Cal Bassacs, al terme municipal de Gironella, com si sortís a rebre els visitants del sud que transiten carretera amunt, amb el seu porxo característic que inspira l'acolliment i interroga els ulls que s'hi posen sobre què hi haurà en el dedins. De fet, es tracta d'un temple de grans preguntes en què és més el que ignorem que el que sabem i, molt probablement, si cerquem la seva gènesi podríem recular fins al segle X en la història de l'antiga Gerundella o l'actualment intitulada Perla del Llobregat.

Aquesta vila marquesal successivament havia estat senyoriu, baronia, vescomtat, comtat i, finalment, el rei Felip V l'elevà a marquesat en la persona de Josep d'Agulló-Pinós i de Pinós-Fonollet, de Rocabertí i de Perapertusa el 10 de juliol de 1702. Actualment, el marquesat de Gironella està ostentat pel seu XIII titular, que és també el XIII marquès de Saudín i cavaller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

L'església està emmarcada per un conjunt de testimonis medievals i que fan pensar que aquest indret tenia una missió defensiva en l'època carolíngia com restes de construccions amb coberta de dos vessants, els forats a la pedra del que seria una torre circular de fusta del segle IX, un sepulcre excavat en un penyal, probablement mossàrab, i altres vestigis que ens descriuen un hàbitat dels segles IX-X.

El més interessant de Sant Marc de Cal Bassacs és la seva capçalera oberta en la roca per formar un absis natural, en el que havia estat un eremitori, per tant, l'església no només es construeix sobre la pedra sinó que la pedra forma part del temple, amb tota la seva aspresa però, a la vegada, amb la robustesa i la seguretat que transmet i encomana.

Una penya de forma piramidal que fou buidada en el seu interior per estructurar-la com un absis massís, on també es perforà una finestra d'esqueixada simple, com una espitllera, per on la llum travessa la roca com si la rompés per poder il·luminar l'ara del sacrifici. Tanmateix no s'orienta cap a llevant com correspondria a una església romànica sinó cap a ponent però, de segur, que se supedità aquesta norma al desig d'aprofitar el recurs natural de la roca d'uns tres metres d'alçària.

L'actual església data de 1749, tal com es pot llegir en la data gravada en una cantonada. Consta d'una sola nau que, a mitjan segle XIX, s'hagué de reforçar amb contraforts per equilibrar el pes de la volta amb què es cobrí.

La porta d'entrada es troba precedida d'un atri amb un pòrtic a dues aigües suportat per tres pilars a l'avançada i la façana de l'església, un espai propici per resguardar-se de les inclemències del temps i, a la vegada, conversar a la sortida de les misses, sense pressa i amb la calma dominical. La porta presenta un arc de mig punt adovellat, i se situa a la paret de llevant, coronada per un campanar d'espadanya d'una sola obertura i un òcul al mig de la façana.

El que corprèn especialment és la identificació plena del temple amb el nom del seu titular, el protoevangelista sant Marc -qui l'escriu cap als anys cinquanta de la nostra era i d'on, probablement, s'inspiraren sant Mateu i sant Lluc. Sant Marc escriu per als gentils, els romans, per a qui no coneixen res de res sobre la vida de Jesús, per a qui els cal pragmatisme i no dogmatisme, i a qui interessen més els fets que les paraules. Aquest evangeli, el més curt de tots, de poc més d'onze mil paraules, constitueix el que alguns han denominat l'Evangeli de l'Acció; i, evidentment, l'acte primordial d'aquesta acció relatada és la mort i la resurrecció de Crist.

Sant Marc de Cal Bassacs permet retrocedir en el temps i descobrir el colpiment d'un primitivisme emotiu i inquietant al mateix temps; endevinar i copsar l'esperit dels eremites que habitaren en aquell cau de roca, apartats del món i dedicats a l'oració i la penitència. I, a la vegada, és possible de sentir la mateixa fortalesa del lleó que s'associa a sant Marc, com a símbol hagiogràfic; i assolir serenor, calma i pau, per interioritzar el seu lema: «Pax Tibi Marce!».