Recordes quan Julieta Venegas cantava «que lástima pero adiós»? I la Champions de París? Tretze anys passen volant quan ets l'amo del teu destí. Ara, fes passar pàgines del calendari endavant i arriba fins al 2030. Compta 4.754 dies, el temps que haurà passat Oriol Junqueras entre reixes si el Suprem decideix que ha de complir fins al final la penitència per posar les urnes de l'1-O. Una pena extremadament dura i no tan fàcil de passar. Com els 9 anys dels Jordis, sustentats en unes piulades. Si haguessin matat algú, els n'haurien caigut 10. Però la pàtria és la pàtria. Anaven de farol (no de farola, el terme militar de moda) i el mateix Tribunal Suprem reconeix que l'Estat en cap moment va perdre el control de la situació. La independència era una quimera. Però tot i així no hi ha hagut misericòrdia. Descartada la rebel·lió, els set magistrats s'han agafat amb pinces a la sedició i han fet cas omís dels vídeos i de 52 sessions de judici per rubricar una sentència que marca un abans i un després. A alguns els agradaria que servís per girar full, però 2,3 milions de sediciosos no s'esborren del mapa d'un dia per l'altre. Torra i el Govern hauran de fer malabars per defensar les mobilitzacions sense posar en risc la institució i controlar uns Mossos amb porres. I, per sobre de tot, caldrà seguir fent política. El 10-N serà una bona oportunitat per tornar a fer servir les urnes.
