Qui la fa la paga, ha dit el dirigent del PP, Pablo Casado, després de conèixer la sentència del Suprem. La qüestió és: si la resolució hagués sigut, per exemple, absolutòria, cosa que ningú no creia o si ho feia ho pensava en la seva més estricta intimitat, la reacció hauria estat la mateixa? És una pregunta, només. Però em puc imaginar la resposta. Més dubtes. Per què tothom parla de possibles indults quan ningú no l'ha demanat i, fins i tot, en el cas de Jordi Cuixart ja ha anunciat públicament que no l'acceptaria? Per què el president en funcions Pedro Sánchez ja el va descartar des del primer moment en la compareixença pública per valorar la sentència? Per fer el milhomes? I d'amnistia, que és el que es demana almenys oficialment, la vicepresidenta ja va recordar ahir que la Constitució la prohibeix. Hi haurà algun dia que no prohibirà res? Més perplexitat: som un país un pèl foll. Per una banda hi ha un Govern que anima la gent a mobilitzar-se i a protestar, i per l'altra la policia sota el comandament (o no) del mateix Govern reparteix estopa a tort i a dret. I ja per acabar -per dir-ho d'alguna forma, perquè l'escrit seria etern-, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, anuncia cofoi que investiguen i esbrinaran qui hi ha darrere Tsunami Democràtic. Per què? Els emprenya com els va emprenyar que no trobessin ni una urna? D'aquí plora la criatura.