20 de octubre de 2019
20.10.2019
Regió7

De qui és el carrer?

20.10.2019 | 00:02

Dimecres passat, entorn de la mitjanit, els Mossos d'Esquadra van retirar els efectius desplegats en una cruilla de Barcelona dotada de barricada (Gran Via amb Nàpols). Llavors els manifestants van reconquerir l'espai amb crits de joia i gestos de victòria: havien guanyat. Acte seguit van començar a dispersar-se, amb el cor ple d'eufòria. «Ha estat descomunal!», deia un. Però, quina batalla havien guanyat exactament? S'havia rectificat la sentència? Els presos havien estat alliberats? Havien travessat els perímetres que impedien apropar-se als edificis oficials? Havia dimitit el conseller d'Interior? Cap d'aquestes coses no havia passat. Llavors, quin era el motiu d'una alegria que recordava la dels barcelonistes després del gol de Koeman a Wembley? Doncs era la victòria que acabaven d'obtenir sobre la policia en aquell lloc i moment. Guanyar l'escaramussa s'havia convertit en la raó per continuar al carrer, per llançar objectes, per bastir una barricada rere l'altra de contenidors encesos. La raó de l'aldarull era guanyar l'aldarull. La batussa nocturna havia esdevingut autònoma, autosuficient, desconnectada de la manifestació de la tarda. Els concentrats aplicaven tècniques de guerrilla urbana i la policia feia el que fa la policia en aquests casos, aquí i a la Xina Popular (allà, encara més).


La dispersió dels concentrats després de la retirada dels Mossos indica –és fàcil fer pronòstics retroactius– que quan la policia desapareix la tensió pot minvar, com passa quan un dels bàndols d'un enfrontament adandona les armes i es rendeix. La pregunta és si el braç imperatiu del poder polític ha de cedir els carrers als grups que els consideren «sempre nostres». El simple fet de plantejar el dilema indica fins a quin punt els fonaments del poder institucional estan sent qüestionats. El braç imperatiu dels governs per una banda, i els grups que els reclamen com a propis per l'altra, són analitzats en termes d'idèntica legitimitat i, encara més, als primers se'ls reclama una absoluta pulcritud mentre es perdonen els excessos dels segons per la bondat de les seves banderes. Però, per molts que siguin, els activistes de l'aldarull nocturn no tenen respostes, només preguntes. La pèrdua de legitimitat de les institucions democràtiques no porta necessàriament a una legitimitat nova, sinó que pot crear un buit estèril, improductiu. I ja s'escolten veus que proposen restaurar la tranquil·litat amb contundència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.