Sincerament, trobo una burla que el jugador del Baxi Manresa Jordan Davis tingui passaport de l'Azerbaidjan. Com el madridista Jaycee Carroll, del mateix país, o el base del MoraBanc Andorra Clevin Hannah del Senegal, o l'ala del Baskonia Shavon Shields de Dinamarca, o el pivot del Barça Brandon Davies d'Uganda, o el seu company Kyle Kuric d'Eslovàquia. Se'ls ha escapat el tema de les mans. Recordo que, dècades enrere, es nacionalitzaven jugadors que havien tingut una estreta relació amb el país d'acollida. Són els casos de Wayne Brabender, Juanito de la Cruz i el desaparegut Chicho Sibilio, que van defensar la camiseta de la selecció espanyola després de lustres d'actuar al Madrid i al Barça i d'estar adaptats al país. Més endavant es van començar a buscar ancestres per justificar la naturalització dels jugadors. A ningú no escapa que el cognom D'Antoni és de procedència italiana. Això explica que el base nord-americà, director del mític Olimpia de Milà dels anys vuitanta, jugués amb la selecció transalpina.
A partir d'aquí, la xarlotada pura. Rossos amb passaport del Congo, nord-americans que abans de fer papers pensaven que Macedònia era unes postres i ara juguen pel combinat balcànic, i fraus com el de Slaughter i Panko, a qui van fer passaports de Guinea Equatorial amb el mateix número. La tendència deu ser legal, però no és ètic que alguns tinguin documentació tan fàcilment mentre moltes persones no la poden tenir simplement per sobreviure.
