L'onada de violència que ha viscut Catalunya -també Manresa dimecres passat- ha generat un intens debat sobre l'actitud amb què cal entomar aquest tipus d'episodis, fins al punt que s'ha convertit, lamentablement, en excusa per a la pugna partidista. No hauria de ser així. La condemna de la violència no hauria de dependre de la posició política, ni hauria de ser utilitzada de forma partidista. La violència és detestable sempre, per principi, i l'actitud davant els que destrossen béns públics que caldrà pagar amb els diners de tots i llancen objectes a la policia amb afany de fer mal hauria de ser sempre una condemna sense vacil·lacions, siguin quins siguin els objectius o les ideologies. Les actuacions policials que semblen abusives han de ser analitzades pels seus responsables amb el màxim rigor, i sancionades si cal, però la violència ha de ser condemnada sempre i al marge de l'actuació policial. El rebuig d'una àmplia part de la societat catalana a la sentència del Tribunal Suprem s'ha expressat en manifestacions pacífiques i multitudinàries. Els qui entelen l'esforç dels que hi participen no mereixen cap condescendència.
