No em voldria fer pesat per la insistència a tornar a escriure sobre la serotonina, aquest afany només té un interès divulgador i de rebaixar-ne alguns mites relacionats amb aquesta molècula. Popularment, i en els darrers anys, la serotonina ha estat relacionada amb els estats d'ànim depressius; «estic deprimit/da perquè no tinc serotonina» és un karma freqüent i erroni. En el darrer Badant ja parlàvem d'aquesta substància, un neurotransmissor (una molècula que transmet senyals entre neurona i neurona, o moltes neurones). D'altra banda deixava ben clar que la serotonina es fabrica a dins del cervell i que no cal prendre serotonina o triptòfan com a medicació, prou que s'espavila el nostre cervell, si estem ben alimentats, per fabricar-ne. En una època en què, gràcies al Dr. Google, la població està molt més informada en els aspectes sanitaris i mèdics, segurament cal donar informació basada en l'Evidència Científica i no en la Vidència.

Cada vegada és més sovint que persones ateses en consulta de psiquiatria acudeixin amb una analítica amb la xifra de nivells de serotonina en sang. Personalment encara no he vist a ningú, amb l'analítica aportada, que tingui uns nivells considerats normals pels valors de referència que indica el laboratori. La pregunta a fer-nos és: cal fer una anàlisi per saber els nivells de serotonina en sang i, ja posats, que els resultats tinguin a veure amb l'estat depressiu que pateix la persona? Es pot considerar que nivells baixos expliquin una depressió? Rotundament la resposta és no, no cal i tampoc els resultats tenen res a veure amb l'estat depressiu de la persona. El nivell de serotonina que hi ha dins la sang i el que pot haver-hi a l'espai entre neurones no estan relacionats; s'ha dit que la serotonina del cervell es fabrica a dins dels cervell; cal afegir que pràcticament un 90% de la serotonina del nostre cos està en el sistema digestiu, considerat ja fa molts anys per la professió mèdica com el segon cervell, insisteixo que fa anys que es coneix aquesta dada, ja que sembla que alguna persona famosa se l'ha apropiat com seva. De fet, el nostre cos té una missió clara, aportar proteïnes al cervell, i així poder viure per tal de tenir descendència i evolucionar com a espècie humana. Seguidament ho hem anat complicant amb les relacions, emocions, l'economia, l'ordenació social, l'amor, l'organització política..., al cap i a la fi, la vida.

El cas és que la serotonina no tan sols està relacionada amb la depressió, sinó amb altres disfuncions psiquiàtriques com les fòbies, les obsessions o un estat d'irritabilitat continuada, amb la ira, l'agressivitat, la recompensa, la gana (de menjar), l'impuls sexual, la capacitat de mantenir atenció... i, en general, per dir-ho clar, amb el mal humor constant. De fet, sabem que el cervell funciona amb neurones i xarxes de neurones interconnectades; una de les xarxes es connecta amb serotonina, una xarxa relativament petita, de menys d'un milió de neurones malgrat que es relacionen amb tot el cervell. Podem anomenar-la com la xarxa que ens permet estar alerta i adaptar-nos a les diferents situacions. De com la serotonina està relacionada amb comunitats cohesionades en parlarem en un altre Badant.