Xano.... versió tennis

Aquest fou uns dels darrers missatges que vaig adreçar a en Xano amb motiu de la darrera Nit de l'Esportista, el 12 de juny d'enguany. Unes paraules que just vaig escriure-li quan s'acabava la Nit de l'esport manresà, i que durant molts anys fou també la seva Nit. Fent primer de presentador i conductor de la vetllada, i fins al final com a membre del seu jurat.

Ell, en Xano, em comentava que vivia aquesta Nit sempre amb molta emoció; com un homenatge permanent no solament als esportistes de la nostra ciutat, sinó també a tots aquells que gaudien de fer, veure i dirigir l'esport, i a més en el seu cas, professionalment.

El motiu d'aquestes paraules és, també, donar a conèixer i reconèixer una versió esportiva del nostre amic més desconeguda per a la gran majoria de manresans i manresanes: la col·laboració d'en Joan Antoni Lozano amb el Club Tennis Manresa.

Una relació de més de 20 anys com la veu del nostre club alhora de presentar i lliurar els trofeus i homenatges a tennistes i padelistes del club i de fora, en campionats i sopars socials. Tot va començar amb el primer torneig internacional de tennis puntuable per a l'ATP que va organitzar el CTM conjuntament amb altres clubs catalans a principis dels anys 90. Per la veu i dicció inconfusibles d'en Xano, van sonar noms de joves promeses tennístiques en aquell moment com les de Rafael Nadal, Stan Wawrinka, Marc Rosset, Marc Kovermans, Sergi Bruguera, Emilio i Javier Sánchez Vicario, Carlos Moyà i Àlex Corretja.

Però la competició en què més vegades s'ha pogut escoltar la seva veu fou en el lliurament dels guardons del Torneig Tous, on any rere any molts joves tennistes finalistes i campions de totes les categories sub-18 han passat per la veu del nostre estimat locutor, i que en les darreres edicions posava a prova davant els seus pares i amics els tennistes premiats amb una mena de minientrevista, i segurament devia ser la primera vegada que els feien parlar en públic per recollir el seu premi.

Si a un torneig li va agafar molt de carinyo en Xano, i diria que el torneig a ell també, ha estat l'Isa Muro per a tennistes veteranes. Fins al punt que, a la sessió de lliurament de premis, les tennistes ja esperaven sentir com un ritual anual més la veu i l'humor sorneguer d'en Xano. De fet, per no «ofendre» algunes de les tennistes veteranes guardonades en la categoria d'edat en què participaven, ell feia servir l'expressió, per exemple, de «5 i mig» per referir-se a les de + 55 anys, i així consecutivament.

Cal destacar, per acabar, que l'any 2001 el nostre club fou l'entitat responsable d'organitzar la XXXI Nit de l'Esportista, i que en part fou possible gràcies a les gestions del mateix Joan Antoni. Fet que aprofito per esmentar una dada desconeguda per a molts: i és que aquella edició fou origen també per primera vegada de la reproducció de la mítica Farola de Manresa com a trofeu oficial de la Nit de l'Esportista, gràcies a en Xano, conjuntament amb la junta directiva d'aquell moment, autors de la idea.

És per tot plegat que, per a molts esportistes i aficionats, en Xano no ha estat únicament un gran periodista de bàsquet, sinó que ha estat un tot terreny poliesportiu, ja que ha radiat i presentat molts dels esports que han fet i fan de Manresa més que un equip.

De ben segur que a la propera Nit de l'Esportista sonarà molt el nom d'en Xano. L'esport i la ciutat tenen un deute amb ell. Gràcies, amic.