Hi ha moments que m'agradaria ser el capità Haddok per desplegar l'inacabable repertori de renecs de l'entranyable company de Tintín. Per expulsar allò que no vull que em quedi a dins. I pagaria perquè, com en els còmics, aquella vomitera de maledicències no només fos mental, sinó que també prengués forma en símbols i icones que m'envoltessin per fer més visible la meva emprenyamenta. Els cagumtot acostumen a ser rampells que ens eclosionen més en les petiteses que no pas davant de fets gaire transcendentals. Però és que la quotidianitat ens fa topar amb unes repeticions, uns mals hàbits, que precisament per reiteració ens poden fer sortir de polleguera. Una d'aquestes males praxis del dia a dia que em remou la sang són els conductors que aparquen malament en qualsevol lloc i de qualsevol manera i s'excusen sota el paraigua del «només és un moment». A Solsona, tal com informava dies enrere aquest diari, han proposat una fórmula nova per erradicar aquest (mal) vici: publicar fotos de vehicles mal estacionats a les xarxes socials de l'Ajuntament com a mesura de conscienciació. No sé si els funcionarà, però aplaudeixo tot intent de fer avergonyir l'incívic. Ni dos minuts! és el lema de la campanya. Efectivament, ni dos minuts no són acceptables, perquè n'hi ha que ni aparcar malament no saben. I dos minuts donen per a molts renecs. I no sé si en tinc tants.
