Quim Torra despenja el telèfon per parlar amb la seva secretària.

-Truqui a la Moncloa i que s'hi posi Pedro Sánchez.

-Si em pregunten per què?

-Per dialogar sobre l'exercici de l'autodeterminació.

La resposta arriba al cap de pocs segons.

-President, s'han posat a riure. La secretària i tots els que hi havia al seu voltant.

-Faci venir algú al despatx per dir-m'ho en persona, que hi ha els de la tele.

Ningú no escrivia al coronel de García Márquez que esperava una pensió i ningú no respon les telefonades del president de la Generalitat a Madrid per reclamar un referèndum.

-He trucat a Sánchez cinc vegades, cinc, comptant aquest matí, i no s'hi posa -es queixa en seu parlamentària.

Sánchez no s'hi vol posar. Li envia per carta excuses de mal pagador. Fa broma de les trucades durant els mítings a províncies. Burlar-se del president de la Generalitat sempre funciona en les gires dels comediants pels teatres provincials de l'Espanya extensa, profunda i eterna. Quim Torra se sent ferit en l'orgull institucional.

-Posi'm amb els directors de La Vanguardia i El Periódico. Vull que impulsin un altre editorial conjunt sobre «la dignitat de Catalunya», com el 2009.

El director de La Vanguardia li respon amablement que aquell editorial li va costar el càrrec al seu predecessor i que la línia editorial del diari és que hauria de plegar i convocar eleccions d'una vegada. La directora d'El Periódico li insinua amb tacte que ha perdut el sentit de la realitat.

El president consulta llavors amb el seu director general de relacions amb la premsa amiga, però el resultat és tant o més decebedor.

-El Punt Avui farà el que li diguis, l'Ara farà exactament el contrari, i els diaris de comarques, tants caps, tants barrets. Potser alguns digitals...

El president fa una darrera provatura. Va al Parlament i diu a Miquel Iceta:

-Truqui vostè a Sánchez i, quan s'hi posi, me'l passa.

-Quin mal li he fet perquè em busqui la ruïna? Ja que no em deixen ser president del Senat, deixin-me continuar com a primer secretari del PSC!

Finalment, en un intent desesperat, se salta els intermediaris i truca al mòbil personal del president espanyol.

-El número que ha marcat no correspon a cap abonat -sent que diu la veu de Pedro Sánchez abans de penjar.