No tots els indicadors de l'evolució de Manresa són negatius, però els que en comparen la progressió econòmica amb la d'altres ciutats acostumen a ser inquietants. Les dades de l'Agència Tributària (disponibles fins al 2017) que ahir presentava aquest diari insisteixen en aquesta direcció. La renda mitjana de la ciutat comparada amb la dels altres municipis catalans de cinquanta mil habitants ha retrocedit dues posicions. De ser la vuitena ha passat a ser la desena, ara darrere de Vilanova i de Sabadell. Comptant tots els municipis de més de mil habitants, passa de la 157 a la 163. Manresa continua en la franja alta, però va retrocedint. A altres ciutats els va millor. El declivi és sostingut, ve de temps, i es manté. La classe dirigent manresana, incloent la política en tots els seus vessants, el món empresarial i la societat civil, haurien de sentir-se empesos a reaccionar i, sobretot, a fer reaccionar el Govern català, que és més responsable que ningú d'impedir que Manresa es mantingui en declivi.
