Eudald Vilaseca, alcalde d'Avinyó, va ser el mestre de cerimònies dins les jornades europees del patrimoni celebrades a la localitat, a iniciativa del Centre d'Estudis del Bages. Químic de professió, amb coneixements històrics, va explicar amb precisió l'Espai Matiners, que és un centre d'interpretació de la segona guerra Carlina i de telegrafia òptica. La primera sala es centra en el combat d'Avinyó del 1848, una de les batalles decisives. Vilaseca fa referència a les diverses guerres carlines dins d'un segle XIX convuls pels aixecaments militars i les revoltes. Situa la primera guerra Carlina (1833-40), la segona (1846-49) i la tercera (1872-76), a conseqüència de la proclamació de la Primera República. Explica detalladament la primera, per raons dinàstiques, i remarca que el primer aixecament el va fer, al crit de «Visca Carles V», Josep Galceran, de Prats de Lluçanès. En canvi, la segona, té la seva base en una crisi social i econòmica: grans secades, males collites, pujada de preus i amb la meitat dels treballadors del tèxtil català a l'atur. Des de Madrid, es van imposar els consums i les quintes, amb un govern liberal moderat que trencava amb les tradicions. Al descontentament social s'hi va sumar el dinàstic, de manera que el 1846 esclata una nova guerra, anomenada dels matiners, que tan sols va afectar l'àmbit català. Als militars carlistes, comandats pel general Cabrera quan s'hi incorpora procedent de l'exili, l'any 1848, s'hi van sumar grups de pagesos de diversos pobles. L'exèrcit isabelí tenia les seves casernes a les ciutats, per exemple Manresa, des d'on sortien per restablir l'ordre. La majoria eren de fora i com que no coneixien el terreny es recolzaven en els mossos d'esquadra, que en compliment de la legalitat acompanyaven l'exèrcit. Alguns oficials carlins es van passar a l'exèrcit isabelí en ser comprats pels liberals. Es considera una revolta social perquè a les lluites es van afegir als carlistes republicans i progressistes, segons explica Joan Camps en el llibre La guerra dels matiners i el catalanisme polític.
La guerra dels Matiners (es llevaven d'hora al matí o va ser un aixecament fallit per fer-se abans d'hora) va tenir lloc el novembre del 1848, quan les partides carlines que es movien ràpidament pel territori -amb els cinc germans Tristany, naturals d'Ardèvol (Rafael, Ramon, Francesc, Antoni i Miquel, que va morir en la batalla d'Avinyó, als 22 anys i va ser enterrat al cementiri de Santa Eugènia de Relat)- es van concentrar a les muntanyes del voltant del poble, cap al cantó de Sant Joan d'Oló, fins a 8 grups carlins (Marçal, Posas, Borges, Mont-serrat, Picó, Sargatal, Cabrera i el Muchacho). Per altra banda, l'exèrcit liberal, aquarterat a Manresa, va decidir el dia 15 fer una expedició, comandats pel brigadier Joaquín Manzano, i van fer nit a Artés. El dia 16, seguint el camí ral, van arribar a Avinyó, on van haver de fer front a l'emboscada carlina del pla de Vilamajó i la zona de la riera. Entre 250 i 500 soldats, amb Manzano al capdavant, van caure presoners, altres es van escapar en desbandada cap a Sallent i alguns es van amagar a la masia de la torre Abadal d'Avinyó. Les partides carlines van requisar molt armament. A l'arxiu parroquial consta que 18 homes van ser enterrats al cementiri de la plaça Major, al cantó est de l'església, després de morir en acció de guerra l'endemà del combat d'Avinyó (14 isabelins i 4 carlins). Els diaris de l'època, isabelins i oficialistes, no expliquen pràcticament res dels combats i en minimitzen la importància. Però la premsa generalista de l'època sí que se'n va fer ressò, com el Diari de Barcelona, o el diari Times, catorze dies després dels fets. Tot i que Manzano va ser alliberat al cap de tres setmanes, a conseqüència de la der-rota, va ser destituït pel capità general de Catalunya. A les actes del Senat del mes de gener del 1849 s'hi reflecteix un debat per canviar l'estil de com portar la guerra, que es va acabar el mes de maig amb el combat d'El Pasteral,, amb un nou exili dels oficials carlistes més importants. Però, descontents i trabucaires van seguir assaltant gent pels camins. L'altra sala, dedicada a la telegrafia òptica, presenta una maqueta de la Torre dels Soldats, construïda arran de la guerra dels Matiners, on s'explica en què consistien aquestes xarxes de comunicació i la manera de codificar els se-nyals.
