Com retratava el «Pòlonia» de TV3, en una setmana a Catalunya i Espanya s'han concentrat fets polítics i socials excepcionals: la sentència, les respostes a la sentència i l'exhumació del dictador.
Pel que fa al conflicte català, tot i el punt d'inflexió que ha estat la sentència, no hem sentit ni vist res de nou dels presidents d'allà i aquí. No repassaré els fets, però és lamentable que el president Torra surti al faristol del Parlament i, sense que ni els seus socis de govern ho sàpiguen, torni a posar sobre la taula la unilateralitat. I el president espanyol, més concentrat en el 10-N, es passeja per la ciutat sense reunir-se amb el Govern català, cap diàleg, cap proposta, defugint la seva responsabilitat. Amenitzat tot plegat pel frívol xou de les trucades.
La sentència ha agreujat un malestar general que ja no només té a veure amb el conflicte a Catalunya, sinó amb una amenaça als drets i llibertats a tot l'Estat. Davant d'aquest context, no podem seguir amb la sensació que no hi ha ningú al volant ni a la Generalitat ni al Govern de l'Estat disposat a construir vies de diàleg estables que portin a una solució. Les receptes polítiques que ens han dut fins aquí -judicialització, 155 i unilateralitat- no són les que ens en trauran.
És en aquest context, des de la humilitat però també des de la convicció, que En Comú Podem ens permetem fer una proposta per desencallar. Un compromís comú que no implica renunciar al programa electoral de cap força política, però sí arremangar-se, deixar els maximalismes i les línies vermelles d'una banda i l'altra, i apostar per un diàleg sincer i amb contingut. Una proposta d'acord a diferents velocitats.
Un primer acord per desbloquejar la situació i fer possible el diàleg amb tres premisses. La primera, blindar i reforçar l'autogovern de Catalunya. Després d'anys de retrocés, recentralització, obrir una nova etapa basada en el respecte a Catalunya, complint els compromisos i blindant les competències pròpies. Paral·lelament, la llibertat per als presos polítics: sense la seva llibertat no es donaran les condicions per al diàleg. I sense renunciar a cap alternativa, En Comú Podem entenem que l'indult és ara mateix la via més ràpida per tenir suports per fer-ho possible. Tot seguit, creació de la Taula de diàleg real entre les diferents posicions que ha de partir del reconeixement de Catalunya com a subjecte polític per assolir un nou pacte que se sotmeti a votació a Cata-lunya.
És cert, no és una proposta èpica, ni revolucionària però sí un camí per on transitar cap a una solució compartida allà i aquí. Per això val la pena intentar-ho.
