El malestar per la sentència del Suprem, compartit per una part molt àmplia de la població catalana, ha de poder ser expressat amb vagues i amb protestes, i aquestes han de poder incloure accions en l'espai públic que facin visible la reivindicació, com es fa en tots els estats amb una cultura democràtica consolidada. Però aquests drets han de ser exercits amb proporció i amb respecte pels drets del conjunt dels ciutadans. Sense arribar als extrems del vandalisme nocturn, rebutjable des de tots els punts de vista, aquests dies estem veient al conjunt del país i a la Catalunya Central accions que no s'ajusten a l'exigible en un país madur. Hem vist la C-16 i la C-25 tallades repetidament durant hores per grups reduïts que generen perjudicis a milers de persones amb lleugeresa sorprenent; i ahir, una universitat, la UPC de Manresa, era bloquejada per un grupet d'estudiants que van decidir que el dret a anar a classe qui ho desitgés quedava abolit. És molt improbable que tot això tingui cap utilitat per a l'independentisme. I, en tingui o no, la imposició de la voluntat de petits grups d'abrandats no és acceptable en una democràcia.
