Cordeu-vos el cinturó, cenyiu-lo fort i serreu les dents. S'acosten eleccions generals i aviat entrarem en campanya electoral, i com acostuma a passar en aquestes ocasions en sentirem de l'alçada d'un campanar. És cert que ja fa dies, molts, que estem en campanya, però tot s'accelerarà. Catalunya continuarà sent el principal reclam per demanar el vots d'uns i altres a les Espanyes. Es redoblaran les frases dites per defensar la unitat nacional, el constitucionalisme i per identificar independentisme amb terrorisme. Quatre exemples d'ahir mateix: el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, alertant de la «ceguesa irracional» dels indepes; la vicepresidenta Carmen Calvo dient que prendran mesures si Bèlgica no lliura Puigdemont i que no acceptaran un no; o Pablo Casado assegurant que durà la pau als carrers de Catalunya. I tot això perquè la cosa quedi més o menys igual que era fins ara. O almenys és el que diuen la majoria d'enquestes. La darrera, la del CIS, es va fer abans de detalls importants com la sentència del Suprem i de l'exhumació de Franco. Una bona manera de distreure's és anar a alguna de les fires que aquests dies sovintegen a les comarques centrals. Justament, aquest cap de setmana vaig ser a la de la Coca i el Mató de Monistrol de Montserrat i a la dels Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada. A vessar. D'on surt tanta gent?
