El jove ésser humà revolucionari va acabar-se el bol de llet d'un glop i va adreçar-se cap a la porta.

-Et deixes els llibres.

-Avui no hi ha classe, mama, avui hi ha vaga per la llibertat. Vaig a tallar a l'autovia.

-Emporta't la bufanda.

Seria d'allò més endreçat que els joves revolucionaris publiquessin cada vespre una llista amb l'horari de talls de l'endemà. Així les ràdios podrien anunciar-ho. És una qüestió de servei públic. El dret de manifestació és sagrat, però el de la mobilitat també, i cal fer-los compatibles.

-Bon dia, són les set, d'aquí a mitja hora la revolució tallarà la C-16 a l'altura de Berga. La ruta alternativa passa per l'interior de la població.

Si tots els vehicles que circulen per la C-16 es desvien pels carrers de Berga, els residents ho pagaran en forma d'embús, fums, soroll i gent que pregunta, i quan l'ésser jove torni a casa, el pare li botzinarà:

-Per què no te'n vas a tallar-te la ximpleria, i les rastes de passada, en lloc de tocar el que no sona a tota la ciutat?

La solució per evitar aquests conflictes domèstics és l'intercanvi revolucionari.

-No he estat jo, papa, jo era a Manresa i els de Manresa han pujat aquí.

S'hauria de coordinar científicament, perquè si mentrestant tallen l'autovia a Puig-reig, els de Manresa i els de Berga s'hi quedaran atrapats.

-Pas, que anem a tallar!

Però poca coordinació, i encara menys previsió, cal esperar d'un moviment que funciona segons el mecanisme de trobar-se els de la colla i dir-se els uns als altres: «què fem?»

-Podríem fer una ocupació popular de l'ajuntament.

-Però si els que hi manen són els nostres!

-Si manen, no són nostres.

Segons a quin municipi, l'alcaldessa en persona anirà al bar a comprar-los entrepans i els farà termos de cafè.

També pot passar que un dia l'ésser jove arribi a casa a les tantes i no hi hagi plat a taula, ni al microones, ni res directament comestible a la nevera.

-Papa, que no has fet sopar?

-A ta mare li han descomptat una part del sou perquè amb els vostres talls de trànsit cada dia arriba tard a la feina, així que hem decidit estalviar una quantitat equivalent deduint-la de la teva alimentació.

L'endemà al matí, els de la colla tallaven el replà de l'escala i cantaven la consigna revolucionària «els sopars seran sempre nostres».