Els poders legislatius i executius cada cop posen més barreres a la contaminació. I com he dit altres vegades, sempre he defensat que calen mesures decidides i que tinguin un efecte real per reduir la contaminació. El que ja no m'agrada és que les mesures que s'estan prenent, especialment en l'àmbit de la mobilitat, s'acaben basant en criteris en els quals els diners són la clau. A Barcelona, limiten l'accés dels cotxes més contaminants, és a dir, els més antics. I això fa que qui no tingui prou diners per anar canviant el cotxe tot sovint vegi com li coarten el dret a una mobilitat lliure i a entrar a la ciutat quan li dona la gana amb el seu vehicle, i acabar depenent d'un transport públic ineficient, lent i que a sobre moltes vegades ni tan sols és fiable pel que fa als horaris i temps de trajecte. I un altre greuge, i molt més evident, és el nou impost de la Generalitat que gravarà els vehicles més contaminants i que es basa en l'antiguitat del vehicle: com més antic, més contaminant i més es paga per un impost que, amb l'excusa de la contaminació, acaba tenint, com sempre, un objectiu merament recaptatori. I de nou, ens trobem que a qui més diners té, l'impost no li suposa cap problema, i sobretot tenint en compte que també és qui ho té més fàcil per renovar el cotxe i acabar estalviant-se un impost amb el qual, com sempre, el pobre hi surt perdent.
