31 de octubre de 2019
31.10.2019

Jovent valent

30.10.2019 | 23:39

Les darreres setmanes els fets ocorreguts en les diverses manifestacions de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, arreu del país i especialment a Barcelona, han mostrat amb nitidesa el paper de bona part de la nostra joventut. Assumint, amb valentia, el repte de liderar les legítimes protestes, han estat els qui s'han emportat la pitjor part pel que fa a la repressió física per part d'unes forces antidisturbis passades de voltes i lluny dels protocols propis d'una policia de tall democràtic. Especialment colpidora ha estat l'actitud dels Mossos d'Esquadra, que no ha diferit gaire de la de la policia de l'Estat vinguda expressament de fora. Avui, la possibilitat de gravar a través dels aparells mòbils que tots portem a la butxaca ha portat a una difusió per les xarxes socials d'imatges esfereïdores, típiques d'una dictadura: càr-regues indiscriminades, llançament de bales de goma –prohibides pel Parlament, però el ministeri de l'Interior espanyol no en fa caps cas, això que sempre tenen la paraula llei a la boca-, atonyinament a discreció anant cap a la víctima més feble, aïllada o desemparada, etc. Hom recordava la manera d'atacar dels animals carnívors que, a la sabana africana, es llancen contra els herbívors que hi pasturen, encalçant aquells individus que tenen més fàcilment a l'abast. A més, s'han abraonat contra joves que, a més a més, han estat tractats molt pitjor que els delinqüents i molts d'ells, a causa de la connivència d'alguns jutges, són a la presó provisional, acusats gairebé de terroristes sense que, sobre la majoria, es tinguin proves concloents dels fets pels quals s'acusa. Són, majoritàriament, caps de turc.

Dit això, és obvi que la policia ha de garantir els drets de la ciutadania i els béns públics i privats, però en aquest cas no han filat pas gens prim i han repartit estopa a tort i a dret. De ben segur que hi ha provocadors professionals, així com infiltrats que encenen el ble que justifica seguidament la càrrega policial, però també és cert que després molt jovent s'hi ha afegit, alguns portats per l'energia i l'adrenalina pròpies de l'edat, però la majoria ho han fet amb un acte d'orgull i dignitat personals i compromís amb el país i la societat.

No vull pas dir que l'estratègia portada a terme fins ara sigui del tot bona i encertada; segurament ha anat tot plegat força descoordinat i segurament també caldrà cridar l'atenció a alguns trinxeraries compulsius, però almenys hi ha algú que pren el lideratge i, sense por, fa un pas endavant, superant per baix unes institucions que semblen encara molt compungides pel poder immens de l'Estat. Arreu del món s'estan produint avui protestes (Hong Kong, Xile, Equador, Líban, Colòmbia, etc.) al carrer, la majoria de les quals immensament molt més dures i sagnants que no pas les de casa nostra. Per tant, no es pot pas dir, rigorosament, que tinguem violència, sinó més aviat aldarulls i desordres públics, que és tota una altra cosa penalment parlant, encara que els poders espanyols, a través de la seva cort mediàtica, ens vulguin fer veure el contrari.

La força dels joves ja es va assajar, amb èxit, trenta anys enrere, i es va aconseguir l'abolició del servei militar obligatori. Hi ha un llibre recent que, oportunament, ens ho recorda: Insubmissió! Quan joves desarmats van derrotar un exèrcit, de Joan Canela, editat per Sembra, amb pròleg de Gabriela Serra i epíleg de Jordi Cuixart. Ja sé que són contextos diferents i fer un canvi polític com la independència d'un poble té una transcendència i una dificultat molt més grans. Però el paper de la joventut es demostra, doncs, fonamental.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.