Avui és 31 d'octubre i no s'acabarà el món. Això no és seriós. Si aquesta mena de pronòstics falla, no podem anar bé de cap manera.
Avui a la mitjanit s'havia de consumar el Brexit, catàstrofe que sumiria Europa en una nova edat mitjana, freda, fosca, famolenca i paorosa. Doncs no. Al darrer minut s'ha acordat una pròrroga, una altra.
Ara la fi del món està programada per al 31 de gener. No s'atabalin, perquè tampoc no passarà res. Juguen a fer por com si tot l'any fos Halloween, però saben que les coses de menjar no es toquen.
-Boris, si per culpa teva s'encareix el foie gras dels meus gossets, em sentiràs!
-No pateixi, majestat, que tot és comèdia.
La fi del món també havia d'arribar amb la sentència del Procés, però la resta del planeta ha quedat tan tranquil·la, mirant amb curiositat les nits flamígeres. Les febrades passen o maten, i Catalunya sobreviurà a aquesta; amb seqüeles, això sí. Dolors crònics, disfuncions orgàniques i una mala llet que durarà anys.
Ara ens diuen que la fi del món de veritat arribarà el 2050, quan el canvi climàtic hagi expulsat de casa seva tres-cents milions de persones. Cada vegada que revisen l'estudi augmenten la xifra, però aquest cop han quedat descansats: han multiplicat per cinc la dar-rera previsió. La majoria, als deltes dels grans rius asiàtics. A casa nostra li tocarà el rebre al delta de l'Ebre. Els ebrencs en culparan el centralisme de Barcelona i els Quicos baixaran de Roquetes en barca.
Les de l'Ebre són terres de demografia escassa, i la gent a recol·locar, ben repartida, no serà cap problema. A Manresa en toquen vint o trenta. L'Orient és una altra cosa. Gairebé un de cada tres afectats per la gran inundació viu a la costa de la Xina, inclosa la megalòpolis de Xangai. És cert que el règim de Pequín és únic a l'hora de combinar eficàcia de mercat i disciplina totalitària, però 93 milions de ciutadans, amb les seves fàbriques i oficines, són molts milions. Com ho són 42 milions d'amenaçats a Bangla Desh, o als 36 milions a l'Índia.
Els paleoclimatòlegs diuen que un refredament global va impulsar les onades migratòries que nosaltres denominem «la invasió dels bàrbars». L'Imperi Romà va caure per una sequera al país dels huns. Imaginin què poden fer caure tres-cents milions de migrants climàtics.
Això sí: l'aigua no arribarà a les caixes dels bancs suïssos.
