Aquest cap de setmana llegia la més que interesant entrevista que Pere Fontanals feia al jesuïta Xavier Melloni per a Nació Digital. Melloni és un intel·lectual de referència en aquest país, no és gaire mediàtic però sens cap mena de dubte sí que és profund. És un intel·lectual pur, d'aquells que no necessiten ni Twitter ni ensenyar els hàbits per assolir notorietat, encara més, diria que la detesta.
L'entrevista traspua tota ella els seus dos pilars, l'antropologia i l'espiritualitat. El seu cos central tracta sobre la situació global del planeta, i com afrontem el canvi d'època. L'entrevista m'ha recordat una conferència a dos a la qual vaig assistir, ja fa uns anys, al Círculo de Bellas Artes de Madrid en què dos antropòlegs confrontaven opinions sobre el futur del planeta Terra. L'un defensava que estàvem al final de l'Homo sapiens, tal com el coneixem, i l'altre deia que en l'últim moment ho evitaria l'home per pur egoisme. A l'entrevista Melloni s'acosta més al primer, tot i que no descarta que vingui un home millor.
Els antropòlegs per arribar aquestes conclusions es basen en el fets que durant l'evolució de l'home cada gran descobriment en un primer moment li ha costat el vint per cent de l'espècie. És obvi que el xip informàtic és un d'aquests grans descobriments que transforma la vida al planeta. N'hi ha altres d'associats com la robòtica, els avenços biomèdics, etc. que confirmen que realment som al final d'una era.
La diferència entre uns antropòlegs i els altres rau en el fet que, tot i que els dos creuen que la capacitat d'autodestrucció de l'espècie és molt gran, que en el moment de la gran ebullició del conflicte, uns creuen que l'Homo es retraurà de fer-la servir, mentre que els altres creuen que no. Els uns, com el pare Melloni, creuen que l'home només reacciona amb el sofriment i que no serà capaç de ser prou egoista per subsistir.
Desconec en quin punt de l'ebullició som, però el cert és que el planeta està molt alterat. La Primavera Àrab ha acabat amb estats fallits i amb una cruenta guerra a Síria. A Hong Kong, un intent de canvi de normativa per evitar l'extradició d'un violador acaba amb una interminable batalla campal als carrers. A Xile el preu del bitllet del metro, a França el preu del gasoil, al Regne Unit el Brexit... Arreu van sortint conflictes, tots semblen arrancar del mateix punt, els lideren les classes mitjanes. Les anomenades classes mitjanes, a les societats occidentals, no són res més que treballadors assalariats o emprenedors que amb la seva formació i esforç han assolit un cert nivell de benestar i que són el gruix central de la seves societats. Segons les estadístiques, han perdut un vint per cent del seu poder adquisitiu des que va començar la crisi. La devaluació dels salaris per fer front a la competència dels països asiàtics n'és la responsable. Ningú es planteja que hi ha centenars de milions de persones a l'altre costat del planeta que viuen molt millor que no ho feien fa només quinze anys, ells veuen el seu futur amb incertesa.
Administrar aquest fi d'era que ens ha tocat viure no és gens fàcil, per això, davant de la complexitat, surten moviments al voltant d'un missatge clar i contundent.
Posem pel cas el «Espanya ens roba», tant se val si és cert o no, això és irrellevant. L'important és que té molta força i serveix perquè una part important de la societat es cregui que això els durà a una situació millor. La República imaginada és el remei de tots els mals. Això sí, cada dia que passa la realitat s'imposa i continuem tenint els mateixos problemes, i sembla que, en lloc de resoldre'ls, els anem fent més grossos. Fins i tot algun il·luminat és capaç de verbalitzar que la violència és bona per al país.
Cada cop que hi penso m'acosto més als pensaments del pare Melloni. L'Homo sapiens no sembla tenir solució.
