01 de novembre de 2019
01.11.2019
Regió7

Silicona als panys de l'institut

31.10.2019 | 23:48

Darrere el tapaboques de l'encaputxat que només mostrava els ulls – nicab unisex– uns llavis van dir a l'estudiant que volia entrar a les aules bloquejades:


–El rector no em representa. Els professors no em representen. I els que voleu fer classe no em representeu.


–Ets tu qui no em representa a mi –va respondre l'altre.


–No, tu no em representes.


–No, tu no em representes.


–No, tu no em representes.


Al cap d'uns deu minuts de murga, un dels porters de discoteca ideològica va bramar:


–Voleu deixar-ho estar d'una vegada?


L'estudiant que volia entrar a classe va provar-ho amb un altre argument.


–Reclamo el dret a exercir la meva llibertat personal de fer classe.


–Per damunt de la teva llibertat egoista hi ha les llibertats nacionals.


–Les llibertats nacionals no poden negar les personals.


–La llibertat individual no pot negar les nacionals.


–Les llibertats nacionals no poden negar les personals.


–La llibertat individual no pot negar les nacionals.


–Prou! –van bramar a l'uníson una dotzena dels presents, a raó de mitja dotzena a cada costat de la porta defensada pels defensors de la porta.


L'estudiant que volia entrar va provar una estratègia sentimental, buscant la llagrimeta empàtica d'aquelles persones que, al capdavall, eren companys universitaris.


–He vingut expressament des de Campdevànol.


–Haver-te quedat a casa.


–Haver-t'hi quedat tu per deixar treballar els altres.


–Haver-t'hi quedat tu per no destorbar la lluita dels altres.


–Haver-t'hi quedat tu per deixar treballar els altres.


–Haver-t'hi...


–Aneu a pastar fang tots dos!, va ser el clam unànime.


Quasi a tot arreu, si es busca ben buscat, hi ha algú que acumula en la seva persona el seny que manca a tots els altres. Allà n'hi havia un, que va proposar:


–I si us n'aneu tots dos al bar de la cantonada per continuar l'apassionant debat?


Els grans aplaudiments de la concurrència van convèncer els interpel·lats. Van marxar junts i uns metres enllà l'encaputxat es va descobrir la cara.


–Què, noi, encara no em reconeixes?


–Arnau! Quants anys! Te'n recordes de quan posàvem silicona als panys de l'institut?


–Quins temps, Aniol, quins temps!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit