El dia de Tots Sants del 1979, avui fa quaranta anys, no va ser festiu. No es va marcar de color vermell al calendari. Un fet desconcertant per a molts que no va passar d'anecdòtic perquè la normalitat va tornar de seguida. «Per Tots Sants, capes i mocadors grans», diu la dita que relaciona aquesta festivitat amb l'arribada de l'hivern, però ja fa temps que l'escalfament global ens ha acostumat a menjar sovint els panellets amb màniga curta. L'any 1979 la diada queia en dijous i el fet que fos laborable va afectar la tradicional afluència als cementiris, que va ser discreta. Els empleats estaven d'acord que la gent hi aniria el diumenge següent. «Ens han pres la testa de Tots Sants i ens hem quedat tan amples. Caldrà anar a pencar però caldrà també anar a missa, almenys així ho recomana l'arquebisbe de Barcelona. Per aquí podria començar el divorci pràctic entre Església i Estat. Els sindicats rondinen poc i reserven forces per a coses més greus. L'any que ve farem el calendari des d'aquí, llavors veurem. Els pastissers no es resignen a deixar de vendre panellets; caldrà fer-ne un entrepà per a la mitja hora d'esmorzar», deia Regió7.
