Zaqueu era un home ric però menyspreat pels seus veïns perquè era el cap dels publicans de Jericó que recaptaven tributs per als romans i s'enriquien quedant-se'n una part. Els seus conciutadans els consideraven uns col·laboracionistes, pecadors i religiosament impurs perquè no servien a Déu sinó al diner.

Jesús arriba a Jericó i Zaqueu el vol veure perquè ha sentit a parlar d'Ell. Com que hi ha molta gent i és baixet, corre i s'enfila dalt d'un arbre per poder veure'l passar. Deixa de banda la vergonya per trobar-se amb Jesús. Però aquest gest que sembla ridícul serà un gest de salvació. Jesús el veu, el crida i li diu que baixi de pressa, que avui es quedarà a casa seva. Es convida Ell mateix perquè vol salvar Zaqueu. El Fill de Déu busca qui és sent indigne. Zaqueu baixa de l'arbre ràpidament i rep Jesús, tot content, a casa. Jesús sap que el criticaran perquè asseure's a taula amb un pecador contaminat i incapacitat per al culte al Temple, però no fa cas d'aquests prejudicis. Jesús el mira amb misericòrdia com ningú l'havia mirat abans. Déu és el Pare que espera que torni el fill pròdig i Jesús ha vingut a salvar qui s'ha perdut. És el Pastor que vol recuperar l'ovella perduda i Zaqueu n'és una perquè és un pecador menyspreat i rebutjat. Jesús aixeca els ulls amunt per mirar un pecador enfilat dalt d'un arbre. Jesús vol rescatar-lo de la seva misèria moral per reconduir-lo. El crida pel seu nom i se'l mira amb compassió.

El desig de Zaqueu de veure Jesús canvia la seva vida: el Senyor parla amb ell i li dona esperança. Les seves paraules fan que ja no pensi en els diners, sinó en el patiment del proïsme. Donarà quatre vegades més a qui ha estafat i la meitat dels seus béns als pobres. Ell, que era un pecador i un impur, va acollir Jesús i la salvació va entrar a casa seva. La conversió de Zaqueu és una prova que la misericòrdia de Déu és per a tothom. Déu no exclou ningú i no es deixa condicionar pels prejudicis humans, sinó que veu, en cadascú, una persona que vol salvar-se.