El Teatre Conservatori de Manresa, Tori per als amics, fa 140 anys. Per celebrar l'aniversari, el proper dissabte es presenta un llibre que s'han treballat El Galliner amb l'historiador Francesc Comas, per homenatjar i aplaudir el degà dels escenaris manresans.
La meva història amb el teatre va començar l'hivern de l'any 81 quan vaig trepitjar per primer cop el seu escenari, espantat i engrescat, per fer d'aprenent d'actor a la 25 Innocentada de Manresa. Allà vaig conèixer el mestre i amic Agustí Soler i Mas, allà va començar tot, va ser un amor a primera vista i des de llavors hem crescut junts.
El Tori ha estat inspiració, la que vaig necessitar un any després debutant com a aprenent d'autor a la 26 Innocentada fent els textos amb l'Agustí, la mateixa que vaig esmerçar cada vegada que estrenava una nova peça com a dramaturg en aquell espai, un grapat d'Innocentades, la majoria amb La Bodega Teatre; i sobretot aquell febrer de l'any 2001, quan es va alçar el teló per presentar el «Retaule de la Llum», al costat de l'amic Manel Camp; una producció de l'Orfeó Manresà que des del Tori arribaria al Gran Teatre del Liceu.
El Tori és màgia, la que em va oferir l'oportunitat de gestionar amb els companys del grup Cultural de l'Agrupació Cultural del Bages la Campanya Municipal de Teatre, el Teló, des del 1992 al 1994; o preestrenes com el gran èxit de La Cubana, «Comeme el Coco Negro», amb la Manresana de Mogudes, el MA'M.
El Tori és il·lusió, la que vaig experimentar com a periodista novell entrevistant la gran dama del teatre, la Lola Herrera, després d'interpretar «Cinco horas con Mario»; o des de les oficines de la primera planta organitzant amb els amics del Fecinema l'aventura de tretze anys de Festival Internacional de Cinema Negre a Manresa
El Tori també és inclusió, la compartida amb els col·lectius de persones amb discapacitat o risc d'exclusió social, en l'espectacle musical coordinat per la Rosa Maria Ortega que ens ha fet emocionar els dos darrers Nadals... al gener hi tornem.
Al Tori hi he viscut els moments que m'han fet trobar les millors persones, amb les quals encara tinc la sort de compartir la comèdia de la vida i la confiança de l'escena; perquè quan actues, escrius, compons o dirigeixes, és com abaixar-te els pantalons, deixes al descobert tota la teva intimitat. Tot això és el Tori, un espai fascinant que per a molts forma part inseparable del guió de la nostra vida. Com va escriure W. Shakespeare «estem fets del mateix material que els somnis» i el Tori resta dempeus, més viu que mai, gràcies als somnis que durant 140 anys s'han fet realitat entre les seves parets. Gràcies, i un merescut aplaudiment a tothom qui ha fet possible recollir el testimoni de tots aquests somnis en un llibre, que espero que trigueu poc a tenir entre les mans.
