La família Abadal prové de la masia que hi ha a l'entrada del poble d'Avinyó. Originàriament pagesos, es van convertir en importants propietaris que van viure a Manresa. És el cas d'Antoni Abadal i Portella, un dels prohoms de la comarca del Bages, militant de la Lliga Regionalista, membre de la Diputació de Barcelona, fundador del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i president de la Cambra Oficial Agrícola del Pla de Bages. Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages, explica que Abadal era assidu de les tertúlies de la farmàcia Esteve de la Plana de l'Om, on debatia amb el metge Oleguer Miró, l'arxiver Sarret i Arbós, el polític Leonci Soler i March i el seu germà Alexandre, arquitecte que es va encarregar de la construcció de la residència urbana. Abans d'edificar la masia, es va fer la tanca perimetral de sota i els coberts laterals, amb llicència municipal del 1903. L'arquitecte Francesc Rafat va remarcar que les voltes són prèvies al bastiment de la casa i pertanyen a una edificació anterior. Ca l'Abadal es comença a construir el 1906 i s'acaba el 1909. Es tracta d'una bella mostra del modernisme català. Consta d'uns baixos que donen directes al jardí. El soterrani està ocupat per un celler. De la façana, cal remarcar els diversos tipus de finestres, amb rajola vidriada i trencadís de colors en els timpans i arcs, així com els vitralls amb temes figuratius i paisatgístics. Rafat va comentar que el projecte original era diferent, ja que segons els plànols les finestres havien de ser gairebé totes iguales. La casa és de pedra, amb gran riquesa de les ceràmiques fabricades a Esplugues i dissenyades per Lluís Bru. S'hi observa també l'escut familiar tal com estava en el projecte i el despatx original. Ressalta una torre mirador cilíndrica rematada per una alta punxa que va ser eliminada en fer-se malbé pels canvis de temperatura. Accedim per una escala de cargol a l'exterior del pis de dalt, on hi ha els dipòsits de l'aigua. S'hi observen uns rosetons típics de l'arquitecte Soler i March. L'estètica interior té una certa influència àrab, en imitar l'estil nassarita, com passa en altres edificis modernistes, com les rajoles sota els balcons. Mònica Abadal, propietària de l'edifici, explica que disposen de l'arbre genealògic familiar des del 1284. Reconeix que costa mantenir l'edifici. En aquest sentit, organitza diverses activitats com la de música i modernisme, per reviure l'experiència dels concerts del segle XIX. S'hi fan tallers musicals i, de cara al futur, es pensa en visites interiors.
La casa de cal Joan Verdaguer fou construïda l'any 1670, com recorda la llinda de la porta principal, que dona a l'era. Avinyó va passar de ser un poble molt rural a la urbanització d'alguns dels seus carrers quan alguns dels grans terratinents del voltant van decidir fer la seva casa pairal a la plaça Major. És el cas de la família Verdaguer, que disposaven de molts terrenys i diverses masies a la zona. A mitjan segle XIX, per casaments interessats entre els seus fills i els d'altres famílies poderoses, van engrandir les seves propietats des d'Avinyó fins a Moià, de manera que s'hi podia anar a peu sense sortir de la seva propietat. Al segle XIX el cognom Verdaguer va deixar pas al de Barnola, quan Anna Verdaguer, filla única, es va casar amb Pau de Barnola i Espona. Tot i així, la casa pairal es continua coneixent com a cal Verdaguer. En aquesta època tenien moltes vinyes i van crear grans cellers segons, ha escrit l'historiador de Navarcles Llorenç Ferrer: «Tenien a Avinyó 155 parcers, que conreaven 269,6 hectàrees, la major part de les quals era de vinya; 42 parcers pagaven la quarta part de la collita i 113 en pagaven la tercera part. La vinya era la riquesa fonamental de la comarca i els Verdaguer obtenien la major part dels ingressos a partir de l'explotació d'aquest conreu». A la dècada del 1990 es van restaurar els esgrafiats de la façana sud, al costat de les grans balconades, que havien estat decorats al voltant de tota la casa, durant el segle XVIII. En aquests moments la casa està en venda i, segons ens confirma l'alcalde d'Avinyó, Eudald Vilaseca, intentaran comprar-la com a inversió cultural a llarg termini, en benefici del poble.
