A Espanya, entre els molts problemes que té, s'hi pot trobar el sistema públic de les pensions, una assignatura pendent que s'arrossega des de fa molts anys. Segons les enquestes sociològiques, el futur de les pensions és una de les grans preocupacions dels ciutadans/es d'aquest país. El mes de juliol passat el nombre de pensionistes va arribar a la xifra de 8.849.000. Una quantitat considerable de persones que mereixen ser escoltades en les seves justes reivindicacions socials. Aquest col·lectiu de persones grans, amb una edat superior als 65 anys, equival al 19% del total de la població espanyola.

Dels problemes que afecten els pensionistes i jubilats, els governants només en parlen de tant en tant... Darrerament, però, les converses sovintegen a causa de les mobilitzacions que tenen lloc en molts indrets de l'Estat i també per la convocatòria de les eleccions.

Els partits polítics es recorden de les persones grans quan els convé. Sobretot a l'hora de pidolar el seu vot. Hi ha polítics que xerren i xerren com autèntics xarlatans de fira; els agrada bramar tot explicant les excel·lències dels productes que pretenen vendre. Si ens fixem en l'expressió de la seva cara ens adonarem que ni ells mateixos es creuen el que prediquen. Per tal d'aconseguir el poder, no els importa recórrer a perverses estratègies com la confrontació, la crispació i la violència dialèctica. S'acaben convertint en les seves normes fonamentals per aconseguir els objectius polítics. La seva ambició no coneix límits.

Com que el mercat del vot dels jubilats i jubilades és força ampli i atractiu, el futur de les pensions s'ha acabat convertint en tot un «clàssic» en qualsevol dels programes electorals. Aquests dies, en el decurs dels debats, es poden escoltar les habituals reivindicacions amb les quals sorprenentment gairebé tothom està d'acord: la reforma de la Constitució per blindar el sistema públic de les pensions; la revalorització de les pensions segons l'IPC real anual; l'increment de la pensió mínima a 1.080 euros al mes...

Compte! Una vegada passades les eleccions caldrà estar atents per veure qui continua defensant el que prometia en campanya electoral. Caldrà seguir amb atenció les sessions del Congrés dels Diputats i el Senat per si continuen recordant-se dels jubilats. I sobretot, com s'acaben legislant les promeses electorals.

Unes dades per reflexionar: el 68% dels pensionistes cobren menys de 1.000 euros al mes i el 47% cobren menys de 700 euros al mes. La bretxa salarial entre les pensions de les dones i dels homes arriba al 40%. A més a més, la crisi ha provocat que més d'un 30% de les llars espanyoles hagin de sobreviure amb les aportacions econòmiques dels seus familiars pensionistes.

Per cert, per poder pagar la paga extra de Nadal de les pensions, ja s'ha anunciat que qui governi es veurà obligat a treure 3.500 milions d'euros de la guardiola de les pensions (fons de reserva de la Seguretat Social).

Malauradament, tot i els esfereïdors números relacionats, en analitzar la intenció de vot de les persones grans resulta difícil d'entendre la seva tendència a confiar en els partits polítics més dretans i reaccionaris. Cal refrescar la memòria i recordar qui va congelar les pensions i qui va protagonitzar l'insultant augment del 0,25%. I qui va protagonitzar les dràstiques retallades socials de l'estat del benestar (llei de la dependència, copagament farmacèutic...). Només en Sanitat i Educació, l'any 2012, en Mariano va retallar 10.000 milions d'euros.

Diumenge, a l'hora de dipositar el vot, cal tenir present la respectiva trajectòria política dels partits. Ja cal que votem bé, per evitar que ens acabin botant.