Dels productors d 'El procés és un suflé, dels guionistes de ¿Dónde están las urnas?, del grum dels cafès de ¡Que condene la violencia!, arriba l'estrena de la temporada: ¡Agárrame esos bits!»

-De la promo se'n cuidarà màrqueting si fem la pel·lícula -va dir l'home del cigar-; vostè expliqui'm l'argument.

-Sí, senyor -va respondre el director novell-. Va d'un reialme europeu on un govern regional vol ser una república independent, i com que no pot, decideix crear-la a Internet. El president del govern reial diu al ministre d'Interior: «impedeix-ho!», i el ministre crida el seu millor agent, el comandant Paco Ciberio Jaquerio.

-Ciberio?

-El comandant munta un búnquer secret d'espionatge digital amb tot d'ordinadors, pantalles gegants i gent amb el nus de la corbata afluixat. Detecten que el govern regional ha registrat el domini tururut.com a les Illes Pirates del Carib. El ministre es queixa al govern illenc, però el governador Long John Silver li respon amb una selfie de les seves natges.

-Escena graciosa, continuï.

-Ciberio es planta a les illes disposat a investigar. Suborna un taxista, però és dels dolents, i li suggereix buscar un tal Lapomde Terde Tamer. L'agent va de bar en bar i pregunta als cambrers: «Estic buscant Lapomde Terde Tamer». El que no li vanta un mastegot li trenca una ampolla al cap. Triga bastantes garrotades a saber que aquell nom sona igual que «la patata de ta mare» en francès. Però al dispensari, Ciberio enamora una infermera que, després de l'escena tòrrida...

-Que no falti.

-... l'ajuda a trobar el preuat servidor d'Internet. Així arriba a un despatx minúscul en un edifici atrotinat, on el rep un homenet suat i llardós.

«-I el servidor?

-Servidor.

-Tingui un milió de dòlars i tanqui tururut.com».

L'homenet agafa els diners, tecleja en un ordinador vell (i suat i llardós) i informa:

«- Tururut.com ja no és en aquest servidor.

-Gràcies.

-Però s'acaba de registrar al de les Illes Corsàries».

La pel·lícula acaba amb en Ciberio enviant un missatge al ministre que diu «m'he cansat de fer el préssec» mentre es pren un daiquiri a la platja amb la infermera.

-No l'hi compro -va dir l'home del cigar-. No és creïble que un estat europeu persegueixi repúbliques digitals.