Els comptes són fàcils de fer: en els darrers dos anys, la Generalitat ha hagut de pagar a l'empresa Autema, concessionària de l'autopista de Terrassa a Manresa, al voltant de 60 milions d'euros. El desdoblament de la C-55, segons els projectes que el Govern català té guardats al calaix, suposa una inversió de 120 milions d'euros. Si es pogués deixar de pagar a Autema, amb els diners que se li destinen en concepte de compensació econòmica, es podria pagar el desdoblament només en 4 anys. És fàcil relacionar aquestes dues xifres, però difícil que mai es pugui arribar a aplicar una sistemàtica com la descrita. El règim de la concessió, els drets que atorguen a la concessionària els acords signats amb el Govern català, fan que per fer la rescissió calgui haver pagat el deute que es generaria fins al final del contracte. Autema hauria de tenir una actitud positiva que mai no ha tingut, i hauria d'expressar un respecte pels clients i pel territori que sempre li ha mancat. I la Generalitat hauria de tenir una voluntat que mai no ha tingut. Tot té solució, si es vol de debò. Però no és el cas.
