El passatge de l'Evangeli de Lluc que avui comentem ens presenta Jesús envoltat per alguns saduceus, la casta sacerdotal privilegiada, a la qual pertanyen la majoria dels summes sacerdots. Són els portaveus de les grans famílies riques, que viuen dels nombrosos donatius i del producte dels sacrificis oferts en el Temple, el tresor del qual ells custodien i administren. Com diu el teòleg Josep Rius Camps: «Als saduceus no els interessa gens que es parli d'una retribució en l'altra vida, car ja se l'han assegurada en la present». Per això Lluc precisa: «Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció».

Doncs bé, els saduceus plantegen a Jesús un cas irreal per desmuntar i desacreditar les seves ensenyances sobre la resur-recció. Li presenten el supòsit d'una dona que, per assegurar la descendència, s'hauria casat successivament amb set germans, atès que havien anat morint l'un darrere l'altre. I li demanen de quin dels set marits seria la muller quan arribés la resurrecció. Jesús els respon que les relacions humanes seran molt diferents de les del present i que es viurà una condició nova, la de l'Esperit: «Per haver nascut de la resurrecció, seran com fills de Déu». I, per altra banda, fonamenta la resurrecció dels morts en els mateixos escrits de Moisès en què els saduceus volen basar els seus arguments capciosos: «I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen». Per a Jesús no té sentit una religió de morts!

L'eix central de la fe cristiana és que Jesús de Natzaret va ressuscitar. El cristià creu que la mort no és el final de tot, que aquesta no té l'última paraula, sinó que estem cridats a la vida de la «glòria» i que aquesta vida serà plena. En un món tan ple de violència, de destrucció, d'opressió, d'injustícies i de mort, en un món en què, massa sovint, preval la llei del més fort, la prepotència ofegadora, el menyspreu, l'egoisme, la falsedat..., els cristians haurien d'aportar-hi l'esperança en la resur-recció, l'esperança de la vida en plenitud. Ara bé, una esperança que no vol dir evasió o resignació davant la realitat que ens envolta, ans tot al contrari. Com diu Josep M. Grané: «El Jesús ressuscitat és el crucificat, és a dir, Jesús ha arribat a la plenitud de la vida gràcies a la manera com ha viscut». Doncs, mans a l'obra, ara i aquí, malgrat les ombres i els paranys del camí.