C onscient de l'eternitat del viatge en tren amb la Renfe a Barcelona, l'he agafat els dos últims dies i la meva sorpresa ha estat veure trens i busos que desapareixen. El primer desaparegut va ser el tren de dimecres a les 15.20 h a Arc de Triomf. Sortosament, sis minuts després passava el de Lleida. Preguntat per un passatger, el revisor va dir que no en sabia res: Rodalies no era cosa seva. I un cop a Manresa em va desaparèixer el bus. Segons la pantalla de l'estació sortia al cap d'un minut. Vaig córrer cap a la parada i la pantalla també deia un minut. Vaig esperar, no va passar, i de cop eren 15, i em vaig preguntar si hi ha trens i busos invisibles o s'esfumen com l'espetec dels anuncis de Casa Tarradellas. I com que som l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, ahir vaig repetir. Al matí, la sortida va anar bé, però a Terrassa la cosa es va espatllar. Tot de gent va baixar d'un tren que va marxar al cap de 30 segons per pujar al meu. L'home del meu al·lucinava: 10 minuts a l'altre tren, deia, i com que no marxava, va canviar. No es va esfumar el tren, però si els 8 minuts de retard del nostre trajecte. Al migdia, la tornada va anar bé. Ja tocava. Ho explico perquè soc conscient que cal reduir la contaminació, però per fer-ho no ens poden cosir a impostos sense alternatives fiables per deixar el cotxe al garatge. I el transport públic que s'esfuma, encara que pugui semblar una aventura, d'atractiu no en té res.
