L'endemà de les eleccions, el conegut psiquiatre doctor Cabòries tenia la consulta plena de pacients.

-Doctor, somnio que vaig a dalt d'un globus i es punxa. Llavors caic, caic i caic, una caiguda infinita, avall, avall, més avall! Doctor, què puc fer?

-Doni's de baixa de Ciutadans i faci's del Marganell. Com que juga a Quarta Catalana, no pot baixar més. El següent!

-Doctor, estic obsessionat amb la lletra enya. No me la puc treure del cap. Busco paraules que la continguin. Si cal, amb incorreccions. Podríem dir que m'hi empenyo, i si no la trobo m'emprenyo. Acabo dient coses com «s'afanya amb la canya que enganya i engavanya i fa llenya amb la penya». Fins i tot dic «fenya» per feina.

-Abstingui's de consumir continguts audiovisuals o literaris de Vox. Següent!

-Doctor, em passo el dia repetint coses que només hauria de fer una vegada. Surto de casa, i sense saber com, torno a ser al portal disposat a sortir. A la feina reviso deu cops el mateix expedient. Al vespre explico el mateix conte a la mainada, en sessió contínua, encara que s'hagin adormit. Em menjo deu truites per esmorzar i tinc el fetge malament.

-És la síndrome «ho tornarem a fer». Per canalitzar-la facis independentista. Següent!

-Doctor, somnio que em passo el dia trucant i no em responen. Truco al matí, al migdia, al vespre, i ningú no despenja a l'altre costat. Fins i tot he somniat que es cremava la casa i els bombers no contestaven. L'angoixa és indescriptible i temo l'hora d'anar a dormir.

-Senyor Torra, la venda per telèfon és una activitat molt estressant. Per poc que pugui canviÏ d'ofici i truqui només als amics, per quedar i anar a sopar. És molt més saludable.

-Doctor, somnio que soc un hàmster que gira a la roda dins d'una gàbia feta de paper de diari.

-Deixi d'escriure crònica política i dediqui's a l'esportiva; allà tampoc no passa res però ho sembla, dona moltes satisfaccions i sempre se sap qui ha guanyat.

-Doctor, somnio en una gran sala plena de gent. Jo soc l'únic que té raó, però els altres no me la donen. Ho torno a provar un dia i un altre, sense resultat. Llavors tanco els ulls molt fort i desitjo que canviïn totes aquelles persones, però quan els torno a obrir hi ha els mateixos, que em tornen a ignorar. Doctor, què m'aconsella?

-Senyor Sánchez, temo que el seu mal no té cura.