Albert Rivera, DEP (de la política). La gota malaia de l'independentisme ha passat a millor vida (pública) en virtut d'una èpica hòstia electoral. Ciutadans finalment ha fet història. Rivera, un dels principals instigadors de la divisió anacrònica entre «blaus» i «rojos», va deixar-ho estar, coherent amb la seva declaració d'ahir («és el moment d'unir els espanyols», d'intentar «donar-nos la mà per bastir ponts»). La vida política espanyola i sobretot la catalana agraeixen aquest salt a la paperera de la història. Sense Rivera s'hi viurà millor. Però no seria l'únic la retirada del qual ens faria més feliços a tots plegats. Hi ha molta escombra per passar. Potser només és qüestió de temps. O de votar. Si posar paperetes en una urna ha de servir per fer net, que convoquin ja la propera.
El risc, és clar, és que de les urnes en surtin nous monstres, abundantment alimentats de vots i de consignes estúpides però imbatibles en el programari mitjà de l'espècie humana. Hi ha qui afirma que si hi ha porqueria subjacent el millor és fer-la aflorar. No sé quina mania hi tenen, sabent allò de la merda de la muntanya i el bastó. Hi ha mòmies que no haurien de ser mai desenterrades: si les toques pots ser víctima d'una maledicció. Amb Franco lluny de si mateix, insuflar al seu llegat aire electoral és una temeritat. Després, ves qui és que ho torna a tancar tot plegat a la seva caixa.
